Chekka Chivantha Vaanam | Wotaku ni Koi wa Muzukashii Sub Indo Batch Eps 1-11 Lengkap | Gothic 3 - Enhanced Edition (2006) Qoob

MÓN JURÍDIC REVISTA DE L IL LUSTRE COL LEGI DE L ADVOCACIA DE BARCELONA FESTIVITAT DE SANT RAIMON DE PENYAFORT 2016


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "MÓN JURÍDIC REVISTA DE L IL LUSTRE COL LEGI DE L ADVOCACIA DE BARCELONA FESTIVITAT DE SANT RAIMON DE PENYAFORT 2016"

Transcripción

1 MÓN JURÍDIC REVISTA DE L IL LUSTRE COL LEGI DE L ADVOCACIA DE BARCELONA FESTIVITAT DE SANT RAIMON DE PENYAFORT 2016 Núm. 304 FEBRER/MARÇ

2

3 EDITORIAL NOVA REVISTA, NOU MÓN JURÍDIC Blanca de Olivar Directora de Món jurídic Vull començar compartint la preocupació que ens embarga a tots respecte a la situació dels refugiats. Acollir-los és un deure de tots els països del nostre voltant. Tampoc podem obviar en aquest moment un record per les víctimes del terrible atemptat succeït a Brussel les fa escassos dies. També vull transmetre un afectuós record per a totes les famílies afectades pel tràgic accident succeït a Tortosa. Els tres fets ens demostren que la solidaritat traspassa les fronteres i que el nostre deure es sentir com a propis els problemes de les persones, qualsevol que sigui la seva procedència. Teniu a les vostres mans el número de Món Jurídic del mes de març, que tindrà una nova periodicitat de la revista que passa a ser bimensual. Volem que la revista continuï sent un dels canals de comunicació, proporcionant la informació que ens demaneu, novetats legislatives i jurisprudencials, temes d actualitat i la crònica de les activitats que es duen a terme a la seu col legial. En aquest Món Jurídic destaquem la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, el nostre patró. Hem celebrat un gran nombre d activitats, hem homenatjat els col legiats i col legiades que heu celebrat els 50 i 25 anys de col legiació, que heu rebut les medalles del Col legi i diferents premis jurídics. Tots plegats són els protagonistes de la festa de la nostra Corporació. Ens van acompanyar representants de les diferents administracions governamentals, de l advocacia i de la justícia, vam celebrar el Simpòsium sobre la formació de l advocacia i el marc de qualificacions professionals i les Trobades de Barcelona - Memorial Jacques Henry. Per acabar vull agrair tant als directors de la revista com als membres del Consell Assessor, la vostra col laboració i inestimable participació en l elaboració d aquesta publicació al llarg de tots aquests anys.

4 MónJurídic és una publicació editada per l Il lustre Col legi de l Advocacia de Barcelona amb la finalitat de ser l òrgan informatiu i d expressió dels seus col legiats/des. REVISTA DE L IL LUSTRE COL LEGI DE L ADVOCACIA DE BARCELONA Nº 304 Febrer/Març 2016 Continguts ACTUALITAT 06 Novetats legislatives 08 Ampliació de la legislació 10 Ressenyes jurisprudencials Edita Il lustre Col legi d e l Advocacia de Barcelona Mallorca 283, Barcelona / Consell Assessor M. Dolores Azcárraga Rios Lluis Batlló Buxó-Dulce Rafael Espino Rierola Joaquim Jubert di Montaperto Lara Foncillas Miralbes Núria Mallandrich Miret Marc Rius Calaveras Jesús Sánchez García Aurora Sanz Tomas Silvia Solé López Paola Tamborero Font Luis Vallverdú Borrás Directora Blanca de Olivar Oliver EMISSIÓ D OBLIGACIONS I PIMES 12 MOSSOS I MEDIACIÓ 14 JORNADA MERCANTIL RJC 16 CROWDFUNDING 18 PERÍODE DE SEGURETAT 20 FESTIVITAT SRP EL COL LEGI ES MOU 34 ENTREVISTA A... Carles Mundó, Conseller de Justícia 42 SECCIONS 52 D un cop d ull 56 Biblioteca 64 Anuncis Directora de Comunicació Clara Llensa Coordinació Món Jurídic Isabel Viola Demestre Gabinet de Premsa Roser Ripoll Alcon Composició Albert Muñoz Thuile Món Jurídic Telèfon: anuncis: Han col laborat en aquest número Juanjo Climent, Tomás Jódar, Fernando Garriga, Judith Morales, Sebastià Navarro, Xavier Pastor, Màrius Roch, Daniel Vázquez i Alejandro Yúfera. Fotografia Albert Muñoz Disseny Laia Guarro i Nomad Studio Impressió Litografies Rosés Publicitat Il lustre Col legi de l Advocacia de Barcelona Mallorca, 283, Barcelona Telèfon: Dipòsit legal B ISSN Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L opinió oficial del Col legi l expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

5 PALAUET CASADES Barcelona 1883 Espais exclusius Actes singulars El Palauet Casades, un nou espai singular al centre de Barcelona, al quadrat d Or. Un palauet premodernista amb múltiples sales que faciliten l organització de qualsevol tipus d esdeveniment. UN ESPAI PER SORPRENDRE ELS CONVIDATS Per a més informació: Il lustre Col legi d Advocats de Barcelona Mallorca, Barcelona

6 Actualitat NOVETATS LEGISLATIVES Reial Decret 72/2016, de 19 de febrer, pel qual es modifica el Reial Decret 1226/2006, de 27 d octubre, pel qual es regulen les activitats i el funcionament del Fons per a Inversions a l Exterior i el Fons per a Operacions d Inversió a l Exterior de la Petita i Mitjana Empresa (BOE núm. 60, ). Decret 183/2016, de 16 de febrer, pel qual s aprova el Reglament de l impost sobre els habitatges buits (DOGC núm. 7061, ). Decret llei 4/2015, de 29 de desembre, de necessitats financeres del sector públic i altres mesures urgents en pròrroga pressupostària (BOE núm. 55, ). Resolució de 10 de novembre de 2015, de la Direcció general dels Registres i del Notariat, per la qual es dicten normes sobre la gestió i el pagament de la taxa per la presentació de sol licituds en procediments de nacionalitat espanyola per residència i carta de naturalesa per sefardites originaris d Espanya, i per la qual s aprova el Model 790-Codi 026 d autoliquidació de la taxa i instruccions (BOE núm. 271, ). Resolució de 3 de novembre de 2015, de la Secretaria d Estat d Administracions Públiques, per la qual s estableix el calendari de dies inhàbils en l àmbit de l Administració General de l Estat per a l any 2016, a l efecte de còmputs de terminis. (BOE núm. 276, ). Resolució del 9 de desembre del 2015, per la qual es fa pública la creació del Tribunal de Recursos Contractuals de la Sindicatura de Comptes (DOGC núm. 7019, ). Resolució de 15 de desembre de 2015, de la Secretaria General de l Administració de Justícia, per la qual s aprova el model de formulari normalitzat que preveu el Reial Decret 1065/2015, de 27 de novembre, sobre comunicacions electròniques en l Administració de Justícia en l àmbit territorial del Ministeri de Justícia i pel qual es regula el sistema LexNET (BOE núm. 301, ). Resolució de 18 de desembre de 2015, de la Direcció General d Assegurances i Fons de Pensions, per la qual es concreta el contingut del Registre d assegurances obligatòries, el procediment i les especificacions de la informació a remetre a la Direcció General d Assegurances i Fons de Pensions (BOE núm. 313, ). Resolució TES/7/2016, de 4 de gener, per la qual s estableixen les condicions d accés a les prestacions econòmiques d especial urgència per afrontar Situacions d emergència a l Àmbit de l Habitatge, i el recaptador per concedir-les (DOGC núm. 7037, ). Resolució de 29 de gener de 2016, del Consell de Govern del Banc d Espanya, per la qual s aprova la modificació del Reglament intern del Banc d Espanya, de 28 de març de 2000 (BOE núm. 35, ). Resolució de 26 de febrer de 2016, de la Direcció general dels Registres i del Notariat, per la qual es modifiquen els models establerts en l Ordre JUS/206/2009, de 28 de gener, per la qual s aproven nous models per a la presentació en el Registre Mercantil dels comptes anuals dels subjectes obligats a la seva publicació, i es dóna publicitat a les traduccions a les llengües cooficials pròpies de cada comunitat autònoma (BOE núm. 59, ). Resolució de 26 de febrer de 2016, de la Direcció general dels Registres i del Notariat, per la qual es modifica el model establert en l Ordre JUS/1698/2011, de 13 de juny, per la qual s aprova el model per a la presentació en el Registre Mercantil dels comptes anuals consolidats, i es dóna publicitat a les traduccions de les llengües cooficials pròpies de cada comunitat autònoma (BOE núm. 59, ). Conveni entre el Regne d Espanya i el Principat d Andorra per evitar la doble imposició en matèria d impostos sobre la renda i prevenir l evasió fiscal i el seu Protocol, fet Ad Referèndum a Andorra la Vella el 8 de gener de 2015 (BOE núm. 292, ). Correcció d errors de la Llei Orgànica 13/2015, de 5 d octubre, de modificació de la Llei d enjudiciament criminal per a l enfortiment de

7 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Novetats Legislatives 7 les garanties processals i la regulació de les mesures d investigació tecnològica (BOE núm. 285, ). Correcció d errors de la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d ordre social (BOE núm. 296, ). Correcció d errors del Reial Decret Legislatiu 4/2015, de 23 d octubre, pel qual s aprova el text refós de la Llei del Mercat de Valors (BOE núm. 296, ). Correcció d errors de la Llei 41/2015, de 5 d octubre, de modificació de la Llei d enjudiciament criminal per a l agilització de la justícia penal i l enfortiment de les garanties processals (BOE núm. 296, ). Correcció d errors de la Llei 40/2015, d 1 d octubre, de règim jurídic del Sector Públic (BOE núm ). Correcció d errors de la Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l ocupació en l àmbit laboral (BOE núm. 306, ). Correcció d errors de la Llei 48/2015, de 29 d octubre, de pressupostos generals de l Estat per a l any 2016 (BOE núm. 16, ). Correcció d errades a la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives (DOGC núm. 6914, de ). (DOGC núm. 7042, ). Ordre HAP/5/2016, de 12 de gener, per la qual es modifica l Ordre EHA/451/2008, de 20 de febrer, per la qual es regula la composició del número d identificació fiscal de les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica (BOE núm. 13, ). Ordre ECO/2/2016, d 11 de gener, per la qual s amplien a els supòsits de presentació i Pagament Telemàtics del model 600 d Autoliquidació de l impost sobre Transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i es modifica l Ordre ECO/330/2011, de 30 de novembre, per la qual s aproven els models d Autoliquidació dels tributs gestionats per l Agència Tributària de Catalunya (DOGC núm. 7039, ).

8 Actualitat AMPLIACIÓ DE LA LEGISLACIÓ GESTIÓ I CONTROL DELS PROCESSOS PER INCAPACITAT TEMPORAL Sebastià Navarro González Col legiat núm En data 20 de juny de 2015 es va publicar al BOE núm. 147, l Ordre ESS/1187/2015, de 15 de juny, per la qual es desenvolupava el Reial Decret 625/2014, de 18 de juliol, que regula determinats aspectes de la gestió i control dels processos per incapacitat temporal en els primers 365 dies de la seva durada. Aquest Reglament, d acord amb la seva disposició final quarta, va entrar en vigor l 1 de desembre de FINALITAT I ESPERIT DEL REGLAMENT D acord amb el seu preàmbul, la present Ordre ve a regular l expedició dels comunicats mèdics de baixa, de confirmació i d alta, de manera que, mantenint el rigor en la constatació de la malaltia o lesions del treballador i de la seva incidència en la seva capacitat per realitzar el treball, s estalviïn tràmits burocràtics i s adapti l emissió dels comunicats a la durada estimada de cada procés, establint uns protocols de temporalitat dels actes mèdics de confirmació de la baixa en funció de la durada estimada del procés, la qual serà fixada pel facultatiu corresponent, al seu criteri mèdic, comptant amb aquesta finalitat amb unes taules de durada òptima basades en el diagnòstic, l ocupació i l edat del treballador que seran subministrades i revisades periòdicament per l INSS. 2. ASPECTES INNOVADORS I D INTERÈS NOTORI 2.1 Tipus de processos d incapacitat temporal La Incapacitat Temporal tindrà a Espanya, a partir de l 1 de desembre, 4 classes o tipus depenent de la seva durada estimada, és a dir, a partir del criteri del facultatiu en el moment que l empleat es presenti a la seva consulta. Així, hi haurà la incapacitat temporal molt curta (inferior a 5 dies naturals), la curta (5 a 30 dies naturals), la mitjana (31 a 60 dies naturals) i la llarga (de 61 o més dies naturals). Raonablement, afegeix el Reglament que el facultatiu podrà alterar aquesta durada estimada en un moment posterior com a conseqüència de la modificació o actualització del diagnòstic o de l evolució sanitària del treballador. 2.2 Expedició dels comunicats mèdics de baixa Processos de durada estimada molt curta. Un dels elements més innovadors del nou sistema de gestió d incapacitats temporals és que el facultatiu podrà emetre el comunicat de baixa i d alta en el mateix acte mèdic quan consideri que es tracta d un procés de durada estimada molt curta, fent constar al costat de les dades relatives a la baixa els identificatius de l alta i la data de la mateixa, que podrà coincidir amb el dia de la baixa o estar compresa dins dels tres dies naturals següents (la més curta és inferior a 5 dies, és a dir, d 1 a 4). Menció a part mereix l apunt del reglament que preveu que el treballador pugui sol licitar que se li realitzi un reconeixement mèdic el dia que s hagi fixat com a data d alta, i el facultatiu, si considera que el treballador no ha recuperat la seva capacitat laboral, podrà modificar la durada del procés estimada inicialment, expedint, a aquest efecte, un comunicat de confirmació de la baixa. És important tenir clar que és el treballador el que, a iniciativa pròpia, ha de sol licitar al facultatiu aquesta revisió que en tot cas aquest acceptarà sota la seva discrecionalitat i bones pràctiques, en un altre cas automàticament l alta tindrà efectes el dia que inicialment es va calcular Processos de durada estimada curta, mitja i llarga. S ha de consignar per part del facultatiu la data de la següent revisió mèdica prevista que, en cap cas, excedirà en més de set dies naturals a la data de la baixa mèdica, tractant-se de processos de durada estimada curta o mitjana, o de catorze dies naturals si es tracta de processos de durada estimada llarga. 2.3 Expedició dels comunicats de confirmació de la baixa En els processos molt curts no és procedent l emissió de comunicat

9 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Novetats Legislatives 9 de confirmació, sense perjudici que l empleat sol liciti la seva revisió el mateix dia que s hagi fixat com a data d alta; en els processos de durada estimada curta i mitjana el primer comunicat de confirmació s expedirà en un termini màxim de set dies naturals des de la data de la baixa mèdica, i el segon i successius serà diferent en funció de la seva durada: en el cas d incapacitat temporal curta cada catorze dies naturals com a màxim, i en el cas d incapacitat temporal mitjana cada vint dies naturals, com a màxim. Finalment, en els processos de durada estimada llarga el primer part de confirmació s expedirà en un termini màxim de catorze dies naturals des de la data de la baixa mèdica i el segon i successius s expediran cada trenta-cinc dies naturals com a màxim. De forma congruent s afegeix que amb independència de tot això, el facultatiu expedirà l alta mèdica per curació o millora que permeti realitzar el treball habitual, quan consideri que el treballador ha recuperat la seva capacitat laboral, o per proposta d incapacitat permanent, o per inici d una situació de maternitat. També podrà modificar el diagnòstic amb una variació de la durada estimada en funció de l evolució sanitària del treballador, regint els posteriors comunicats de confirmació en funció de la nova durada estimada. 2.4 Informes complementaris En els processos d incapacitat temporal de durada estimada superior a 30 dies naturals la gestió de la qual correspongui al Servei Públic de Salut, el segon comunicat de confirmació de la baixa i els que corresponguin posteriorment aniran acompanyats d un informe mèdic complementari emplenat i actualitzat pel facultatiu que expedeixi el comunicat de confirmació. 2.5 Presentació a l empresa de la còpia dels parts El treballador estarà obligat a presentar a l empresa la còpia dels comunicats de baixa i confirmació destinada a ella en el termini de tres dies comptats a partir de la data de la seva expedició i la còpia de l informe d alta dins de les 24 hores següents a seva expedició. En els processos de durada estimada molt curta, el treballador ha de presentar a l empresa la còpia del comunicat de baixa / alta destinada a ella dins de les 24 hores següents a la data de l alta. Excepcionalment, si el facultatiu emet el primer comunicat de confirmació perquè consideri que el treballador no ha recuperat la seva capacitat laboral, el treballador l ha de presentar a l empresa dins de les 24 hores següents a la seva expedició, juntament amb el comunicat de baixa inicial. 2.6 Transitorietat de la norma D acord amb la disposició transitòria única, els comunicats de confirmació de la baixa dels processos d incapacitat temporal que estiguin en curs l 1 de desembre de i no hagin superat els 365 dies s expediran amb la periodicitat i respecte de les dades obligatòries exigides per la normativa anterior. Igualment, aquestes noves regles i nous informes de baixa / alta i confirmació de la baixa seran d aplicació als períodes de recaiguda en processos iniciats amb anterioritat a la data d entrada en vigor de l ordre quan la nova baixa mèdica s expedeixi amb posterioritat a l 1 de desembre. 3. CONCLUSIONS És evident que la nova norma té, al meu parer, dues finalitats clares: la primera que és que les empreses puguin tenir una idea raonable de quan un treballador que està de baixa pot tornar a reincorporar a la seva activitat laboral per a la seva millor organització interna, i la segona que és acotar i eliminar l absentisme laboral curt o molt curt a partir que un facultatiu pugui expedir en un mateix acte un comunicat de baixa / alta, fins i tot sent coincidents ambdues dates. Igualment, no s ha d oblidar que en els casos de malaltia comuna o accident no laboral, el pagament entre el 4t i el 15è dia de la baixa és a càrrec de l empresari i a partir del 16è la responsabilitat de pagament serà l INSS o de la mútua. Una altra dada que reforça aquest argument és que la durada mitjana dels processos a Espanya és de 35,23 dies de baixa, existint ara legalment dues incapacitats temporals que es mouen per sota d aquest llindar, facilitant així que un facultatiu salti d una presumpció molt curta a una curta que encara es trobaria per sota d aquesta xifra. Amb l entrada en vigor d aquest Reglament, les Mútues i el Servei Públic de Sanitat veuran reforçada legalment l opció de presumir, llevat millora o empitjorament i en alguns casos prèvia sol licitud de l empleat, que una determinada contingència tindrà una durada acotada i determinada en el temps.

10 Actualitat RESSENYES JURISPRUDENCIALS NOVETATS JURISPRUDENCIALS NOVETATS JURISPRUDENCIALS CIVIL CLÀUSULA ABUSIVA, CONSENTIMENT DEL DEUTOR HIPOTECARI, ARXIU I SOBRESEÏMENT DEL PROCEDIMENT D EXECUCIÓ Interlocutòria Jutjat de 1a Instància 38 de Barcelona, 4 de febrer de 2016 En aquesta interlocutòria, s aplica la sentència del Tribunal Suprem de 23 de desembre de 2015 que reitera la de 18 de febrer, i s acorda l arxiu i sobreseïment del procediment d execució hipotecària, una vegada declarada abusiva la clàusula de venciment anticipat, pel consentiment del deutor hipotecari. La sentència del Tribunal Suprem citada aplica la doctrina del TJUE que, a la seva resolució de 30 d abril de 2014, acorda, declarada abusiva la clàusula de venciment anticipat, amb un mínim de tres quotes impagades, la continuació del procediment d execució hipotecària per ser més beneficiosa per al deutor hipotecari (cinquè motiu del recurs de cassació, punt 6è). En aquesta interlocutòria s aplica, a sensu contrario, la mateixa doctrina per sol licitar el deutor l arxiu i sobreseïment perquè li és més favorable. LABORAL ACOMIADAMENT IMPROCEDENT I JUBILACIÓ ANTICIPADA Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, 4 de novembre de 2015 El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, Burgos, en sentència de 4 de novembre de 2015 argumenta que el reconeixement de la improcedència de l acomiadament per part de l empresa no desvirtua que aquest es degui a causes objectives, a efectes de complir els requisits per tal d accedir a la jubilació anticipada per causes no imputables al treballador amb una edat de 61 anys. Així doncs, es conclou que la classificació de l acomiadament (procedent, improcedent o nul) no es refereix a la classe d aquest sinó que considera si la decisió extintiva és o no ajustada a dret. D altra banda, no es planteja si l acomiadament va ser en frau de llei, és a dir, si aquest fou motivat per tal de que la treballadora pogués accedir a la jubilació anticipada, cas en el qual no hagués tingut dret a la mateixa. Finalment, doncs, el Tribunal reconegué el dret a l actora a accedir a la jubilació anticipada, al tractar-se d un cessament involuntari i complir-se els requisits a tal efecte. LA PAUSA DIÀRIA DE L ENTREPÀ ÉS TEMPS DE TREBALL EFECTIU Tribunal Suprem, 12 de novembre de 2015 La sentència del Tribunal Suprem de 12 de novembre de 2015 considera que la pausa diària de l entrepà és temps de treball efectiu. Més concretament, es tracta d un supòsit en el qual uns treballadors no podien gaudir del descans diari dins la jornada laboral i, en conseqüència, percebien una compensació econòmica inferior al valor de l hora ordinària de treball per part de l empresa. L Alt Tribunal conclogué que el temps de l entrepà no gaudit comporta un excés sobre la jornada laboral, i per tant, aquest ha de ser retribuït com a temps efectiu de treball, a més a més de la quantitat addicional específica al respecte pactada al conveni col lectiu. No obstant això, l esmentat excés no pot considerar-se hora extra i conseqüentment no pot retribuir-se com a tal ja que l esmentat concepte ja es troba inclòs dins la jornada anual col lectivament pactada.

11 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Novetats Jurisprudencials 11 PENAL L AUDIÈNCIA DE PALMA REBUTJA LA DOCTRINA BOTÍN Audiència Provincial Palma de Mallorca, 26 de gener de 2016 L Audiència de Palma ha mantingut a Cristina de Borbó com acusada en el cas Nóos, en rebutjar l aplicació de l anomenada doctrina Botín del Tribunal Suprem, que impedeix jutjar a algú si només actua una acusació popular. En la seva resolució, adoptada per unanimitat, el Tribunal ofereix diversos arguments per sostenir que el sindicat Manos Limpias sí està legitimat per portar a judici a la Infanta. Per distingir el cas Botín del cas Nóos, l Audiència considera que, en el primer, ni la Fiscalia ni l Advocacia observaven que hi hagués un delicte fiscal i demanaven l arxiu complet de la causa. En el segon, per contra, aquestes acusacions públiques sí consideren que s ha produït una defraudació i només demanen el sobreseïment parcial per a la Infanta. El Tribunal rebutja la teoria expressada per l advocacia que l únic perjudicat del delicte fiscal és l Agència Tributària, en considerar que es tracta d un delicte pluriofensiu i de naturalesa difusa, col lectiva o metaindividual. L Audiència aprofita la seva resolució per considerar, a més, que la doctrina Botín no encaixa amb la voluntat del legislador que, d haver volgut, hagués contemplat com limitacions a l exercici de l acció popular. RESPONSABILITAT QUASI OBJECTIVA DELS TRANSPORTISTES AERIS Tribunal de Justícia de la Unió Europea, 17 de setembre de 2015 Per Daniel Urbán, col legiat núm El supòsit que es planteja al TJUE gira entorn a l abast de les circumstàncies extraordinàries que s esmenten a l article 5.3 en relació amb l article 7 del Reglament núm. 261/2004 del Parlament Europeu i del Consell, d 11 de febrer de 2004, pel qual s estableixen normes comunes sobre compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d embarcament i de cancel lació o gran retard dels vols (en endavant, el Reglament ). En aquests preceptes es preveu la possibilitat que els transportistes aeris puguin al legar la concurrència de circumstàncies extraordinàries que no podrien haver evitat fins i tot si s haguessin pres totes les mesures raonables per negar-se a fer front a les compensacions que legalment i jurisprudencialment es reconeixen als passatgers sobre la base del mateix Reglament. Més en particular, en el marc de la decisió prejudicial plantejada, el TJUE analitza si un problema tècnic en un avió, que passa de forma imprevista, que no es deu a un manteniment deficient de l aeronau, i que no es pot detectar durant les operacions regulars de manteniment, es pot considerar o no una circumstància extraordinària. Per donar resposta a la qüestió plantejada, a la meva manera de veure, el Tribunal distingeix entre el que serien les circumstàncies habituals vinculades a l activitat del transport aeri i les no habituals. En el primer grup, s inclourien totes aquelles que deriven de forma inevitable del funcionament de l aeronau i que es detecten a causa del manteniment o per falta d aquest. En aquests casos, el TJUE afirma que a l estar davant qüestions que procedeixen de la pròpia activitat normal dels transportistes aeris i que no escapen al seu control, no poden ser tingudes en compte a l efecte d exceptuar la responsabilitat que els imposa el Reglament. En el segon grup, estarien compresos tots aquells supòsits que efectivament escapin del control del transportista, com ara -segons indica el mateix Tribunal- casos en què el fabricant o l autoritat competent avisi de l existència d un vici ocult de fabricació, sempre que l aeronau afectada ja estigui en servei, o es produeixi un acte de terrorisme o sabotatge. Sempre que la incidència al legada pel transportista aeri es trobi en aquest segon grup, es podria limitar la responsabilitat en base a l article 5.3 del Reglament. Cal destacar que el TJUE considera com circumstàncies compreses en el primer grup aquelles en què, malgrat no tenir cap avís del fabricant, una determinada peça d un avió no hagi superat la seva vida útil mitjana. El motiu rau en el fet que el canvi es produiria sense haver-hi un avís del fabricant d un vici ocult de fabricació i afectaria només a un avió (per tant, no seria generalitzat), per la qual cosa s hauria de considerar com un fet imprevist però lligat al propi funcionament de l aparell i, per tant, inherent a l activitat i l ús intensiu que el transportista aeri pugui realitzar d un determinat avió. La interpretació sostinguda pel TJUE en aquest cas suposa un pas més en l establiment d una responsabilitat quasi-objectiva dels transportistes aeris.

12 L EMISSIÓ D OBLIGACIONS I EL MERCAT ALTERNATIU DE RENDA FIXA La Llei 5/2015 permet a les societats de responsabilitat limitada emetre obligacions que hagin de ser objecte de negociació en un sistema multilateral de negociació (com és el cas del Mercat Alternatiu de Renda Fixa o MARF). A continuació, trobareu la justificació, requisits formals i efectes de l accés a aquest finançament. Tomás Jódar Cobo Col legiat núm La Llei 5/2015 de Foment del Finançament Empresarial (Llei 5/2015) va recollir un conjunt de novetats legislatives que el mercat reclamava des de feia molt de temps per tal de flexibilitzar les vies per les quals les societats de responsabilitat limitada (SL), i concretament, les petites i mitjanes empreses (PIMES) podien obtenir finançament sense necessitat de recórrer a les tradicionals entitats financeres. Precisament el legislador assenyala a l Exposició de Motius que el seu objectiu fonamental és la transmissió eficient dels recursos econòmics (estalvi) a aquells que necessiten finançament. La possibilitat d emissió d obligacions per part de les SL respon a una necessitat cada vegada més creixent, d obtenció de finançament per part de totes aquelles societats -PIMES- que configuren el teixit bàsic empresarial del nostre país. Fins al moment, exclusivament les societats anònimes i les societats comanditàries per accions n eren les úniques que podien obtenir finançament mitjançant l emissió d obligacions. En aquest sentit, s entén per emissió d obligacions tota aquella operació de crèdit mitjançant la qual les societats (anònimes, comanditàries per accions i ara de responsabilitat limitada) obtenen recursos econòmics a canvi de la devolució d una determinada quantitat de diners en concepte d interessos i de capital. Es a dir l entitat emissora emet un determinat deute i un conjunt de creditors o obligacionistes l adquireixen. Encara que difereixen en certs aspectes, les emissions d obligacions guarden determinades similituds amb el contracte de préstec regulat als articles i següents Codi Civil de Concretament, la Llei 5/2015 modifica el Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital (LSC), entre d altres aspectes el seu Títol XI relatiu a Les obligacions. L emissió d obligacions per part de les SL va unit a uns numerus clausus d exigències i/o requisits. Així, les SL podran emetre i/o garantir un nombre determinat de valors que constitueixin o representin deute sempre que aquest no superi al doble dels seus recursos propis, llevat que l emissió estigui degudament garantida. S ha de tenir present que el legislador ha determinat que les esmentades emissions d obligacions no podran ser susceptibles de conversió en participacions socials. Tota emissió d obligacions per part d una SL haurà d anar unida a la creació d un sindicat d obligacionistes i a la creació de la figura del comissari. Aquest últim podrà ser una persona física o jurídica de reconeguda experiència en matèries jurídiques o econòmiques, haurà de vetllar pels interessos comuns dels obligacionistes i representarà a aquests davant la societat. Cal fer esmena que els titulars de les obligacions, es a dir, els obligacionistes, no disposaran de

13 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Actualitat 13 vot en la societat degut a no ser considerats com a representants del capital social de la societat emissora. Per tal de protegir als obligacionistes, el legislador, en aplicació de l article 428 de la LSC, autoritza al comissari a què pugui proposar al consell d administració la suspensió de qualsevol dels seus administradors i convocar la junta general, en el supòsit que la societat emissora hagi retardat més de sis mesos el pagament dels interessos vençuts o l amortització del principal degut i sempre i quan L EMISSIÓ D OBLIGACIONS I EL SEU ACCÉS AL MARF SUPOSARÀ UN ACCÉS A FINANÇAMENT NO BANCARI MOLT AMPLI els administradors no hi renunciïn. Tota emissió d obligacions haurà de constar en escriptura pública (amb excepció del què s assenyala més endavant). Amb aquesta mesura, el legislador dota a tota emissió de deute -obligació- d una seguretat jurídica que vindrà emparada per la fe pública. Precisament, els efectes que l ordenament jurídic atribueix a la fe pública notarial només poden ser negats o desvirtuats pels jutges i tribunals o per les administracions i els funcionaris públics en l exercici de les seves competències. Així, la subscripció de les obligacions per part dels obligacionistes implicarà l acceptació/ratificació del contracte d emissió de les mateixes. S ha de fer èmfasi a la singularitat que tenen les obligacions pel fet que tot i ser títols representatius de deute amb caràcter individual, no poden sinó actuar de manera conjunta. La seva organització s articula a través de l assemblea general d obligacionistes. D aquesta manera, l article 425 LSC estableix que els acords s adoptaran amb la conformitat de la majoria absoluta dels vots emesos a excepció de determinades casuístiques que exigiran una majoria superior. D altra banda, la Llei 5/2015 modifica alguns articles de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors (Llei 24/1988 o LMV), entre d altres, els relatius a l emissió d obligacions o altres valors que reconeguin o creïn deute. En aquest sentit es permet a les SL emetre obligacions que hagin de ser objecte de negociació en un sistema multilateral de negociació (com és el cas del Mercat Alternatiu de Renda Fixa o MARF). L article 30 ter LMV estableix en aquests supòsits que no serà necessari que aquestes emissions siguin atorgades en escriptura pública. Aquest procediment per a l obtenció de recursos econòmics per part de les SL facilita l accés a recursos econòmics no bancaris i contribueix al desenvolupament del nostre teixit empresarial. Finalment, l emissió d obligacions i el seu accés al MARF suposarà per a un conjunt molt ampli de PIMES un accés a finançament no bancari molt ampli. La possibilitat d emetre obligacions en un mercat multilateral de negociació garanteix que un nombre molt ampli d individus (persones físiques o jurídiques) puguin accedir a interessar-se per la societat sol licitant de recursos i participar en el seu creixement mitjançant la concessió de finançament.

14 MOSSOS D ESQUADRA I MEDIACIÓ La Policia de la Generalitat Mossos d Esquadra disposa, des de finals del 2011, de l Àrea de Mediació, Negociació i Responsabilitat Social Corporativa, els orígens i objectius de la qual trobareu a continuació. Xavier Pastor Cap de l Àrea de Mediació, Negociació i Responsabilitat Social Corporativa Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació Policia de la Generalitat Mossos d Esquadra La Policia de la Generalitat Mossos d Esquadra sempre ha situat la mediació com una de les seves prioritats estratègiques. El programa de formació que reben tots els membres d aquesta institució té un contingut específic en aquesta matèria, fonamentat en el principi essencial que prioritza, sempre que sigui possible, la mediació com l opció preferent per a la policia. En aquest context es crea a finals del 2011, l Àrea de Mediació, Negociació i Responsabilitat Social Corporativa, mitjançant el Decret 415/2011, com un servei de la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació. Confluïen en aquell moment la voluntat política, la demanda social i la necessitat sorgida en el sí del mateix cos de Mossos d Esquadra. La necessitat interna volia cobrir un espai incomplert, atès que les interlocucions que el cos duia a terme en l àmbit de l ordre públic eren fetes de manera poc sistematitzada, de vegades improvisada, sense qui hi hagués cap unitat específica encarregada de dur-les a terme. L Àrea de Mediació està integrada en l actualitat per nou persones, totes elles policies. Tot i que en algun moment del procés es va valorar incloure tècnics i/o facultatius amb coneixements adients per aquesta tasca, finalment el grup de persones es va configurar integrant a membres del Cos de Mossos d Esquadra que tinguessin un perfil especialment social i amb marcades habilitats comunicatives. En aquest sentit cal tenir en compte que la tasca que es desenvolupa en el servei policial ordinari implica sovint gestionar conflictes entre persones i, per tant, la mediació és ja un competència àmpliament desenvolupada en tot el col lectiu. Cal destacar que la mitjana d edat de l Àrea és superior a la del Cos de Mossos d Esquadra: en l Àrea de Mediació és de 43 anys, ja que es va pensar en cercar un perfil de persona amb un bagatge professional i personal prou important. A més de la seva experiència professional com a agents de policia, aquest funcionaris tenen formació diversa: hi ha llicenciats en psicologia, sociologia, geografia i dret. Des de l inici es va enfocar l objectiu d aquesta àrea a la resolució de conflictes en l àmbit de l ordre públic i amb uns objectius i uns principis d actuació ben definits. Dins d aquest marc de treball van agafar protagonisme les funcions de Mediació i Negociació. Atès que es tracta d una fórmula molt nova a nivell estatal com europea, es va creure interessant trobar referències que poguessin ser vàlides, si més no, en la seva part teòrica. En aquest sentit i després de fer una recerca pels diferents cossos de policia europeus, es van trobar bones referències en els models de mediació de Suècia i Alemanya. La policia sueca va crear la seva Dialog Polis sobre l any 2008, arran d un forts aldarulls succeïts a la ciutat d Estocolm. Superats aquests aldarulls, la policia sueca va reflexionar en relació a noves maneres de gestionar la massa així com l ordre i el desordre públic i van concloure que s havien d aplicar tècniques alternatives en la resolució de conflictes. Per aquest motiu van implantar la Dialog Polis, tot i ser conscients de la dificultat d aplicació pràctica dins la institució policial. Aquesta reflexió no equivalia a desterrar l ús de la força per part d unitats especialitzades en l ordre públic, però si es traduïa en un model molt més pròxim al ciutadà alhora que

15 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Actualitat 15 progressiu en l ús dels mitjans dels quals que disposa la policia al seu abast. Posteriorment, van sorgir diverses iniciatives similars dins d altres cossos de policia europeus, com ara Alemanya, amb la seva Konfliktmanagement. La unitat de gestió de conflictes Konfliktmanagement es troba dins del departament de sociologia de la Policia de la Baixa Saxònia i ofereix consell operatiu i suport a la policia. La gestió del conflicte que realitzen consisteix en el desenvolupament d una estructura de comunicació multifuncional; implementació de xarxes de comunicació; tenir en compte els objectius i propòsits de totes les iniciatives dels grups/ L ÀREA DE ME- DIACIÓ ACTUA SOTA EL PRINCI- PI DE BONA FE DONANT PER ENTÈS QUE ELS SEUS INTERLOCU- TORS TAMBÉ ACTUEN AIXÍ ciutadans; garantir que les accions de la policia són transparents i comprensibles i fer servir la resolució de conflictes per garantir solucions mútues en situacions de conflictes. A partir de la iniciativa sorgida en el mateix Cos de Mossos d Esquadra, la recerca de referències vàlides a nivell europeu i l experiència de les primeres intervencions de l Àrea de Mediació, s ha bastit en el Cos de Mossos d Esquadra un model policial propi d interlocució en l àmbit de l ordre públic i de la policia comunitària, tant des de la vessant estratègica com operativa, amb la voluntat d oferir un servei útil per a la nostra societat. L Àrea de Mediació en les seves interlocucions té la voluntat de fer explícits conceptes que formen part de la gestió policial de l ordre públic com són la creació d espais de diàleg, clima de confiança, transparència, respecte, responsabilitat, seguretat i llibertat. Amb aquests punts de partida, l Àrea de Mediació inicia les seves tasques de manera incipient el mes de febrer de 2012, en un moment d un elevadíssim nombre de mobilitzacions, vagues generals i actes reivindicatius, que van permetre adquirir un alt nivell d experiència en relativament poc temps. Així mateix es van anar adaptant paulatinament les tasques de l Àrea de Mediació en l engranatge dels dispositius policials d ordre públic i entre finals de l any 2012 i inicis del 2013, les tasques de l àrea ja comencen a estar integrades de manera prou visible en els operatius del Cos de Mossos d Esquadra i en els seus resultats. L àmbit de la interlocució de l Àrea de Mediació en la nostra societat s ha enfocat de manera que, tal com s ha dit anteriorment, se centra en la recerca d espais de comunicació amb col lectius que de manera habitual utilitzen l espai públic per a exercir el dret fonamental de reunió i manifestació. Aquesta tasca s enfoca com un servei a les persones i grups que volen exercir el seu dret fonamental de reunió i manifestació pacífica, per intentar eliminar al màxim incerteses sobre el seu exercici i perquè entre tots els actors, policia, promotors i participants, posin tots els mitjans a l abast per garantir els drets dels manifestants i de la resta de la ciutadania i la llibertat i seguretat de tothom, intentant disminuir situacions de risc. Es parteix de la premissa, com no pot ser d altra manera en una societat democràtica, que els ciutadans que exerceixen el dret fonamental de manifestació i reunió no precisen cap mena de tutela de ningú i, per tant, tampoc policial i així s intenta transmetre als interlocutors. El mandat legal de la policia és protegir l exercici del dret de manifestació i preservar l ordre públic. L interès de la policia és garantir la seguretat de moltes persones concentrades i de la resta de la ciutadania, que poden ser vulnerables a l acció d una eventual minoria violenta o a qualsevol altra incidència rellevant. En aquest sentit, un dels objectius principals és eliminar la necessitat de cap intervenció policial. L objecte d interès de la nostra organització policial no és la protesta social ni la causa que la motiva, sinó únicament que els participants puguin exercir el seu dret pacíficament i d acord amb la seva regulació i la llibertat i seguretat de les persones. En aquest interlocució, l Àrea de Mediació actua sota el principi de bona fe, amb la intenció de donar sempre informacions veraces, donant per entès que els seus interlocutors sempre actuen amb el mateix principi de bona fe amb la seva interlocució amb l Àrea de Mediació. Actualment, l Àrea de Mediació és una àrea del Cos de Mossos d Esquadra totalment integrada dins un sistema de gestió de l ordre públic i de les relacions amb la comunitat i amb capacitat i voluntat d interlocució amb qualsevol operador de la societat catalana que desitgi fer ús de l espai públic amb llibertat, seguretat i responsabilitat.

16 REFORMA DE LES SOCIETATS DE CAPITAL I MILLORA DEL GOVERN CORPORATIU: BALANÇ D UN ANY D APLICACIÓ Els dies 4 i 5 de febrer es va celebrar al Saló d Actes de l ICAB una jornada mercantil organitzada per la Revista Jurídica de Catalunya (RJC) i que va comptar amb gairebé 40 ponents experts en matèria societària i prop de 300 assistents. Daniel Vázquez Albert Professor titular acreditat catedràtic de dret mercantil. Universitat de Barcelona Judith Morales Barceló Professora lectora de dret mercantil. Universitat de Barcelona La jornada tenia l objectiu de presentar el llibre de la col lecció RJC editat amb Thomson Reuters Aranzadi, que analitza la reforma de la Llei de societats de capital (LSC) introduïda per la Llei 31/2014 i, a més, debatre les principals novetats en l aplicació pràctica d aquesta reforma, que ha modificat aspectes tan importants com els conflictes entre majories i minories, la impugnació d acords socials, i la remuneració, deures i responsabilitats dels administradors. La jornada, que es va estructurar en sis taules rodones que combinaven magistrats, advocats i acadèmics, va ser inaugurada pel degà de l ICAB, Oriol Rusca, el president de l Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Josep-D. Guàrdia, el director de la RJC, Eugeni Gay, i els directors del llibre, Daniel Vázquez Albert i José Manuel Calavia. La jornada va comptar amb la col laboració acadèmica del Grup de Recerca Consolidat sobre Govern Corporatiu de l Empresa de la Universitat de Barcelona, i amb la participació de diferents col legis i associacions professionals. Per motius d espai, en aquest article es ressenyen algunes idees destacades i algunes de les darreres sentències més rellevants comentades a la jornada, sens perjudici de remetre s a la informació més completa que es troba al llibre de la RJC. DRET D INFORMACIÓ DELS SOCIS Respecte al dret d informació, que és un dels que genera més conflictivitat, es va posar de manifest que la reforma amplia les causes que permeten denegar la informació en seu de SA amb dos nous supòsits: quan aquesta informació sigui innecessària per a la tutela dels drets dels socis o bé hi hagi raons objectives per considerar que es podrien fer servir per finalitats extrasocials, o quan la seva publicitat perjudiqui a la societat (art LSC). Al respecte, es van comentar diverses sentències recents com la STS de 15/7/2015, que fa una interpretació sobre el caràcter essencial de la informació, en el sentit de considerar que ho és la relativa a possibles canvis al consell d administració d una societat filial o la modificació de l objecte social de la mateixa, ampliant-lo a l activitat corresponent a la matriu o a altra societat vinculada. I també la SJMerc. núm. 9 de Barcelona, de 24/11/2015, que considera que un soci va actuar de forma abusiva i contrària a la bona fe en demanar informació sobre diverses inspeccions d Hisenda el dia hàbil anterior a la celebració de la junta, sense a més assistir a la junta per sol licitar els aclariments pertinents. IMPUGNACIÓ DELS ACORDS SOCIALS En matèria d impugnació d acords socials, es van analitzar sobretot els nous supòsits en els quals, amb caràcter

17 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Actualitat 17 Malgrat la divisió d opinions al respecte, es va comentar que per raons de coherència i de prudència resulta procedent entendre que la retribució d aquests consellers està subjecte a la reserva estatutària. I es va citar la SJMerc núm. 9 de Barcelona de 27/11/2015, com la primera que es pronuncia en aquesta direcció, encara que de forma molt lacònica, confirmant per cert el criteri del Registrador Mercantil. general, no serà procedent la impugnació, especialment els casos d infracció de requisits procedimentals relatius a la convocatòria o constitució de la junta i l adopció de l acord; o d incorrecció o insuficiència de la informació, casos però en què excepcionalment s admet la possibilitat d impugnar quan la infracció és rellevant o essencial (art LSC). El problema radica en què aquestes excepcions es basen en conceptes jurídics indeterminats que necessiten d una interpretació judicial, motiu pel qual la pròpia reforma ha previst que aquest caràcter rellevant o essencial de la infracció es plantegi com a qüestió incidental de previ pronunciament. Aquest tràmit ha aixecat una gran polèmica, motiu pel qual els jutges han elaborat uns criteris interpretatius al respecte, adoptats en les Jornades dels magistrats mercantils d Espanya, de novembre de 2015; i en els Acords dels jutges mercantils de Catalunya, de març de Segons aquests criteris, la qüestió de previ pronunciament no és un requisit d admissibilitat de la demanda i es pot plantejar tant pel demandant com pel demandat, encara que el més freqüent és que ho faci aquest últim, sense que es pugui apreciar d ofici. REMUNERACIÓ DELS ADMINISTRADORS El sempre controvertit tema de la remuneració dels administradors es va analitzar a la jornada des d una perspectiva mercantil, fiscal i laboral. La qüestió que es va debatre més àmpliament és la de si la retribució de consellers delegats i executius es troba subjecte al principi de reserva estatutària, i per tant ha de constar als estatuts i aprovar-se en junta general, o per contra és suficient amb l aprovació del consell d administració. Els dubtes provenen de l ambigua dicció de la reforma, que es refereix a la remuneració dels administradors en su condición de tales, el que aparentment marcaria una diferència amb el règim dels consellers amb funcions executives. RESPONSABILITAT DELS ADMINISTRADORS Un dels punts debatuts a la jornada va ser la novetat relativa al termini de prescripció de les accions de responsabilitat dels administradors. La reforma manté el termini de 4 anys, però modifica el dies a quo, doncs ara expressament es diu que es computa des del dia en què s hagués pogut exercitar (art. 241 bis LSC), front l anterior interpretació jurisprudencial que el situava en el dia del cessament dels administradors. Diversos ponents van polemitzar sobre si aquest nou dies a quo és també aplicable a les accions de responsabilitat per deutes. També es va explicar el nou concepte ampli d administrador de fet acollit per la reforma i es van donar exemples de la seva casuística, comentant diverses sentències recents com la STS de 22/7/2015, que obre la via d exoneració de l administrador de dret quan es condemna a un administrador de fet, si el primer prova que no va intervenir en les decisions que van generar la responsabilitat. I també la SAP Barcelona de 9/1/2015, que considera que la figura de l administrador de fet s aplica també en el supòsit de responsabilitat per deutes de l art. 367 LSC. LA REFORMA SOCIETÀRIA DES DE L ÒPTICA D UN MAGISTRAT DEL TRIBUNAL SUPREM La cloenda de la jornada, que va comptar amb el president del Consell editorial de Thomson Reuters Aranzadi, Javier Moscoso, va consistir en una conferència de cloenda del magistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem, Pedro Vela Torres, qui va donar una visió jurisprudencial de la reforma fent un repàs dels temes més conflictius i apuntant possibles línies interpretatives en aspectes com el dret d informació i la responsabilitat dels administradors. Aquesta cloenda va posar el colofó a una intensa jornada que ha servit de punt de trobada d advocats, magistrats i acadèmics de l àmbit mercantil, amb la mirada posada en donar respostes als principals interrogants que planteja la reforma societària més important dels darrers 25 anys. Reserveu un exemplar de l Edició especial del llibre de la col lecció RJC: Reforma de les societats de capital i millora del govern corporatiu: balanç d un any d aplicació.

18 FOMENT DEL FINANÇAMENT EMPRESARIAL: EL CROWDFUNDING Aspectes principals de la regulació del micromecenatge prevista a la Llei 5/2015, de 27 d abril, de foment del finançament empresarial Alejandro Yúfera Rodríguez Col legiat núm El crowdfunding o micromecenatge és una via de finançament alternativa al finançament bancari que consisteix en el finançament col lectiu o en massa, normalment a través d internet. Existeixen diversos tipus de crowdfunding que podríem classificar en dos grups: Crowdfunding no lucratiu Crowdfunding de donacions aportació sense rebre cap contraprestació. Crowdfunding de recompensa l inversor rep un bé o producte com contraprestació a la seva inversió. Crowdfunding lucratiu Crowdlending inversió en préstecs. Crowdinvesting inversió en capital. Aquest fenomen existeix des de fa molts anys, però no ha sigut fins fa poc, a conseqüència de la crisis econòmica i de l escàs finançament bancari, que aquest mecanisme de finançament alternatiu ha experimentat un creixement notable. A Espanya la modalitat més estesa és la de donacions, però en els últims anys el crowdfunding lucratiu ha crescut molt, atès que moltes empreses han vist en aquest una bona alternativa de finançament. En aquest context de popularització del crowdfunding, el legislador ha considerat necessari regular el règim jurídic de les Plataformes de Finançament Participatiu (PFP), que són aquelles empreses intermediàries que posen en contacte a aquells que busquen finançament per el seu projecte amb aquelles persones que aporten capital. Aquesta regulació la trobem en el Títol V de la Llei 5/2015, de 27 d abril, de foment del finançament empresarial (LFFE). En aquesta Llei únicament es regula el crowdfunding lucratiu, que analitzarem a continuació. En el crowdfunding intervenen tres subjectes: 1.LES PLATAFORMES DE FINANÇAMENT PARTICIPATIU Empreses autoritzades l activitat de les quals consisteix en posar en contacte, de manera professional i a través de pàgines web o altres mitjans electrònics, a una pluralitat de persones físiques o jurídiques que ofereixen finançament a canvi d un rendiment dinerari, anomenats inversors, amb persones físiques o jurídiques que sol liciten finançament en nom propi per destinar-ho a un projecte de finançament participatiu, anomenats promotors (article 46). Una de les novetats introduïdes per la LFFE és que les esmentades empreses han d estar autoritzades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i han d estar inscrites en el corresponent Registre de la CNMV (articles 53 i 54). La CNMV haurà de resoldre en el termini de 3 mesos des de que rep la documentació pertinent (article 57) i, en tot cas, en el termini de 6 mesos des de la seva recepció. El registre en la CNMV ha de ser posterior a la inscripció en el Registre Mercantil corresponent. Les entitats que vulguin obtenir o mantenir l autorització com PFP hauran de complir una sèrie de requisits relacionats amb l exercici de l activitat (article 55) i uns requisits financers (article 56). Entre els requisits relacionats amb l exercici de l activitat, destaquem els següents: han de revestir la forma de societat de capital amb durada indefinida; l objecte social ha de ser exclusiu la realització d activitats de PFP; disposar del mitjans adequats per garantir la seguretat, confidencialitat, fiabilitat i capacitat de servei; i disposar d un reglament intern. L article 48 estableix una reserva d activitat, és a dir, únicament aquelles PFP que estiguin autoritzades i inscrites podran exercir l activitat de PFP. No obstant això, las PFP no podran exercir altres activitats com, per exemple, aquelles que exerceixen empreses de serveis d inversió o d entitats de crèdit. Les PFP autoritzades i inscrites podran prestar els següents serveis (article 51): (I) recepció, selecció i publicació dels projectes de finançament participatiu i (II) desenvolupar, establir i explotació de canals de comunicació per facilitar la contractació de finançament entre inversors i promotors. Així mateix, les PFP podran prestar serveis auxiliars en els citats anteriorment.

19 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Actualitat 19 És important indicar que la CNMV han d estar al corrent de les modificacions que experimentin les PFP autoritzades. En aquest sentit, algunes modificacions en les PFP hauran de ser sotmeses a autorització (article 58). 2.ELS INVERSORS Persones físiques o jurídiques que ofereixen finançament a canvi d un rendiment dinerari. Aquests inversors poden ser de dos tipus: acreditats i no acreditats. Els requisits per ser considerat inversor acreditat estan regulats en l article 81, que són bàsicament disposar d una mínima solvència econòmica. L important d aquesta diferenciació és que els no acreditats estan més protegits per la Llei i se ls estableixen límits a la inversió (no podran invertir més de en un mateix projecte publicat per una mateixa PFP i no podran invertir més de en un període de 12 mesos en projectes d una mateixa PFP, article 82). 3.ELS PROMOTORS Persones físiques o jurídiques que sol liciten finançament en nom propi per destinar-ho a un projecte de finançament participatiu. Aquests han de complir una sèrie de requisits contemplats en l article 67, que no són més que estar vàlidament constituït a Espanya o en un altre Estat membre de la Unió Europea (persones jurídiques) o que siguin residents a Espanya o en un altre Estat membre de la Unió Europea (persones físiques) i que no estiguin (o els seus socis en el cas de persones jurídiques) inhabilitats o complint condemna per comissió de delictes o faltes contra el patrimoni, el blanqueig de capitals, l ordre socioeconòmic, la Hisenda Pública i la Seguretat Social. Analitzats els tres subjectes que intervenen en el crowdfunding és necessari analitzar l element primordial d aquesta figura de finançament que és el projecte. El projecte és la idea que requereix de finançament. Si no hi ha projecte no hi ha crowdfunding. Els projectes únicament poden ser de tipus empresarial, formatiu o de consum (article 49) i el finançament d aquests pot consistir en: (I) captació de fons a través de préstecs (crowdlending) o (II) captació de fons a través de l adquisició d accions, participacions o altres valors representatius de capital i obligacions del promotor (crowdinvesting). La LFFE estableix una sèrie de límits en relació amb els projectes: (I) les PFP s asseguraran que cap promotor tingui publicat simultàniament en la plataforma més d un projecte; i (II) un import màxim de captació de fons (2 milions d euros o 5 milions en cas que el projecte es dirigeixi exclusivament a inversos acreditats). Per últim, és important destacar un aspecte molt rellevant, al qual la Llei fa especial èmfasi, que és la informació. D una banda, la informació sobre el projecte. Les PFP hauran de publicar una descripció del projecte de forma concisa i en un llenguatge no tècnic, que proporcioni la informació necessària per permetre a un inversor mitja un judici fundat sobre la decisió de finançament del projecte (article 70). Així mateix, hauran d incloure la informació addicional que estableix la LFFE depenent de si el finançament es capta: (I) mitjançant préstec (articles 75 i 76) o (II) mitjançant l emissió de valors (articles 78 i 79). De l altra, les obligacions d informació general que han de incloure les PFP en les seves pàgines web (article 61). S estableix també que la informació s ha d incloure de forma accessible, permanent, actualitzada, gratuïta i fàcilment visible en la pàgina web de la PFP. Una última reflexió: observem que aquest sistema alternatiu de finançament s està consolidant en el mercat, està generant nous escenaris jurídics i nosaltres, com a advocats, hem de conèixer el seu funcionament. SI ESTÀS LLEGINT AIXÒ, VOL DIR QUE ET POTS CONVERTIR EN UN SUPERASSEGURAT. PERQUÈ ARA, AMB REGAL, TENS UNES SUPERCONDICIONS EN TOTES LES NOSTRES ASSEGURANCES. AUTO LLAR VIDA MOTO Pel fet de ser col legiat/da del Col legi d Advocats de BCN si contractes la teva assegurança de cotxe, moto, llar i vida, tindràs unes condicions exclusives i les cobertures més completes. A més, amb Regal tindràs una atenció preferent i personalitzada, la gestió més àgil i l'assessorament dels nostres professionals quan el necessitis. I tot, només per ser qui ets. DEMANA ARA EL TEU PRESSUPOST ENTRA A CONTACTA AMB TRUCA AL Companyia asseguradora: Liberty Seguros, Compañía de Seguros y Reaseguros, S.A. A través del seu canal directe: Regal, C/ Llacuna, 56-70, Edificio C, Barcelona.

20 EL PERÍODE DE SEGURETAT DE L ARTICLE 36 DEL CODI PENAL L onada de modificacions legislatives en l àmbit penal, també ha afectat el període de seguretat. Les repassem i apuntem alguns aspectes pràctics de la seva aplicació. Màrius Roch i Izard Col legiat núm Vocal de la comissió de Dret Penitenciari de l ICAB L anomenat període de seguretat va ser incorporat a l article 36.2 del Codi Penal (CP) per la Llei Orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre i efectiu de les penes. Consistia, ras i curt, en prohibir l accés al tercer grau penitenciari fins que no s hagués acomplert la meitat de la pena, a tots els penats a una pena de presó superior a cinc anys (prohibició que el jutge de vigilància penitenciària podia revocar en alguns casos). Va ser una modificació del Codi que, amb la idea de reforçar principis com el de prevenció general i de retribució de les penes, entrava en oberta contradicció amb l anomenat principi d individualització científica consagrat als arts. 62 i ss. de la Llei Orgànica General Penitenciària. La posterior modificació del Codi Penal operada per la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, va rebaixar-ne l excessiu rigor, reservant la seva aplicació automàtica per al cas de penes de més de cinc anys imposades en delictes comesos contra la llibertat i indemnitat sexual de menors de tretze anys, delictes referents a organitzacions i grups terroristes i delictes de terrorisme, així com per a delictes comesos al si d una organització o grup criminal; encara que ara, en tots aquests casos, el jutge de vigilància penitenciària (JVP) pot deixar sense efecte el període de seguretat si el pronòstic individualitzat de reinserció, el tractament reeducador i les circumstàncies personals així ho aconsellen. Per a la resta de delictes (si la pena superava l esmentat límit) la decisió d aplicar el període de seguretat pel Jutge o Tribunal sentenciador és, des d aleshores, potestativa. Doncs bé, la Llei Orgànica 1/2015 presenta interessants novetats en relació amb el període de seguretat. En primer lloc, en l art 36.1, s estableix ara el període de seguretat que regirà específicament per a la pena de presó permanent revisable. Els terminis de compliment sense accés (ni tan sols excepcional) al tercer grau parlen per sí mateixos: 15 anys com a regla general, 20 per als delictes de terrorisme. En ambdós casos, a més, es preveu interdicció d accés a permisos ordinaris fins el compliment mínim de 8 i 12 anys de presó respectivament. S ha de destacar, per cert, que aquest tercer grau haurà de ser autoritzat pel Tribunal (es refereix al Tribunal Sentenciador) previ pronòstic individualitzat de reinserció, i escoltats el Ministeri Fiscal i Institucions Penitenciàries. Respecte d aquesta norma, em sembla oportú recordar el consens que existeix en l àmbit acadèmic sobre el fet que un empresonament continuat de més de 15 anys és obertament incompatible amb qualsevol pretensió resocialitzadora del penat. La segona novetat relativa al període de seguretat consisteix en la introducció d un numeral tercer, que ve a reparar una falta de previsió legal: fins ara, als malalts molts greus amb patiments incurables i als septuagenaris, cabia avançar-los, sense cap limitació temporal, la llibertat condicional (art. 92 CP). Però si no havien superat el període de seguretat que els hagués estat

21 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Actualitat 21 imposat, la única previsió legal per al seu accés anticipat al tercer grau era de caràcter reglamentari (art. 104 RP) i obertament incompatible amb l article 36 CP. És cert que tant l administració penitenciària estatal (Instrucció 2/2005) com la catalana (Circular 1/2003) van disposar en aquests casos l aplicació pacífica de l article RP (és a dir, la concessió del tercer grau a aquests penats encara que no haguessin superat el període de seguretat) acudint a una interpretació sistemàtica i teleològica de la norma, criteri que va ser generalment adoptat pels jutges de vigilància penitenciària (vegeu el núm. 51 dels criteris d actuació dels JVP del 2004). El nou numeral tercer de l article 36 ve a corregir la falta de previsió legal, possibilitant la progressió a tercer grau de septuagenaris i malats molt greus dins del període ES POSSIBILITA LA PROGRESSIÓ A TERCER GRAU DE SEPTUAGENA- RIS I MALALTS MOLT GREUS DINS DEL PERÍODE DE SEGURETAT de seguretat, això sí, valorant especialment la seva especial perillositat mitjançant una resolució que es reserva directament al Tribunal Sentenciador si es tracta d una pena de presó permanent revisable, i al jutge de vigilància penitenciària en la resta dels casos. Aquest article 36.3 CP pot presentar algun problema d interpretació, perquè no especifica que es refereix exclusivament a penats sobre els quals pesa el període de seguretat, amb la qual cosa podria entendre s que en tots els supòsits de classificació en tercer grau de malalts molt greus o de septuagenaris de l article RP, la decisió es reserva al jutge de vigilància penitenciària (furtant-sela al Centre Directiu, com estableix l article RP) i a més, amb especial valoració de la perillositat del penat. Una interpretació sistemàtica de l article 36.3 CP obliga, crec jo, a reservar el seu abast a penats sotmesos al període de seguretat dels arts i.2 (en aquest sentit ho interpreta, per cert, la instrucció 4/2015 de la Secretaria General d Institucions Penitenciàries Espanyola). També l Estatut de la Víctima (Llei Orgànica 4/2015 de 27 d abril) conté novetats rellevants sobre la qüestió: aquesta norma preveu, en el seu article 13, la notificació a la víctima de la interlocutòria del jutge de vigilància penitenciària que acordi la classificació en tercer grau abans que s extingeixi el període de seguretat (article 36.2) si la víctima ha sol licitat prèviament ésser notificada, i sempre que es tracti d algun dels delictes enumerats a l article (bàsicament delictes contra la vida, la integritat física, la llibertat i indemnitat sexuals, robatori amb violència o intimidació o tracta d éssers humans). La víctima, ens diu l article, podrà recórrer aquesta interlocutòria, assumint un protagonisme fins ara inèdit en l expedient penitenciari. I finalment, no podem deixar de destacar altres aspectes pràctics que pot presentar l aplicació del període de seguretat actualment vigent. En primer lloc, que quan la seva imposició és potestativa, és evident que requereix d una fonamentació expressa en la sentència que la imposa. Però, què ha de tenir en compte el Tribunal sentenciador per a imposar-la? L article 36.2, incomprensiblement, no ofereix cap paràmetre al qual hagi de cenyir-se l autoritat Judicial. Únicament, el preàmbul de la LO 5/2010 al ludeix a la gravetat del fet i a la personalitat del delinqüent com a criteris orientadors de la decisió relativa a la seva aplicació. Però la gravetat del fet, el seu grau d antijuricitat, ja troba el seu retret en la individualització de la pena, i valorar la personalitat del penat no sembla compatible amb el principi de responsabilitat pel fet. En tot cas, qualsevol pronunciament relatiu a la personalitat del penat haurà de trobar suport necessàriament en l activitat probatòria desplegada en el plenari. Una potestat, la d aplicar el període de seguretat de l article 36.2 pel Tribunal Sentenciador, que ha de requerir de la prèvia petició de la seva imposició per part de l acusació, per preservar les exigències del principi acusatori, i d aquesta manera possibilitar que el desplegament de l activitat defensiva atenyi aquells aspectes que puguin pesar en contra de la seva aplicació. En aquest mateix sentit es pronuncia, per exemple, la Sentència de l Audiència Provincial de Sevilla de 7/01/2015 (EDJ 2015/151579). I en aquells casos en què s aplica el període de seguretat de l article 36.2 CP, la seva possible revisió pel Jutge ha de permetre el manteniment, dins del possible, de l orientació resocialitzadora de la pena, i preservar el principi d individualització científica. En qualsevol cas, durant la vigència del període de seguretat, els centres penitenciaris disposen d instruments, com el de l article del RP, per tal de dotar el segon grau de tractament penitenciari de les notes que l acostin al tercer grau, si les circumstàncies personals, el pronòstic individualitzat i el tractament penitenciari així ho aconsellen.

22 SANT RAIMON El Col legi va organitzar una vintena d actes, entre el 7 i el 20 de febrer, per commemorar Sant Raimon de Penyafort, el patró de l advocacia. Sessió Solemne al Palau de Congressos de Catalunya.

23 2016

24 24 Festivitat de Sant Raimon - SRP16 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 El Col legi de l Advocacia de Barcelona va celebrar el passat 19 de febrer l acte central de la festivitat de Sant Raimon de Penyafort: la Sessió Solemne o acte d homenatge als advocats que compleixen 25 i 50 anys d exercici de la professió. El degà de l ICAB, Oriol Rusca, va inaugurar la Sessió Solemne i va destacar en la seva intervenció que era una honor presidir enguany aquest acte com a president de l advocacia catalana. El degà, que també és representant de l advocacia espanyola davant les organitzacions internacionals, va mostrar la seva preocupació per un entorn internacional on es vulneren els drets i la integritat física de les persones. En aquest sentit va recordar que els refugiats no poden ser objecte de negoci, ja que s ha de creure en l Europa com a bressol del dret, de l estat del benestar i que posa les persones i els drets humans en el primer pla. dos nous col legiats van prometre respectar les normes deontològiques de l advocacia. En aquesta ocasió van ser d una banda, Josep Puigdollers Pujol, acompanyat pel seu pare el lletrat Xavier Puigdollers Noblom i apadrinat per Victoria Ortega Benito, presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, i de l altra, Andrea Arcos Martínez, que va ser apadrinada per Jordi Albareda Cañadell, vicepresident del Consell dels Il lustres Col legis d Advocats de Catalunya. A continuació, la presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, va dirigir unes paraules de benvinguda als nous lletrats. El relació a la situació actual d Espanya i al procés de formació de govern, el degà va afirmar que 40 anys després de l aprovació de la Constitució i davant les veus que s alcen de reforma i millora del sistema jurídic, s havia de ser conscient que no existeix un sistema de govern perfecte, però que cal perfeccionar-lo, ja que la ciutadania ho reclama lícitament. Per això va apel lar al diàleg com a base d una convivència pacífica i ordenada. El degà també va dir que el país necessita reformes i canvis i la Justícia. En aquest sentit, va reclamar la necessitat d un pacte per la justícia que contribueixi a resoldre els problemes com la desigualtat, la corrupció i la violència de gènere. La Sessió Solemne va comptar amb l assistència del ministre de Justícia, Rafael Catalá, del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno (en el moment de la celebració d aquest acte encara ostentava aquest càrrec), del conseller de Justícia, Carles Mundó, del conseller d Interior, Jordi Jané, de la presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, Victoria Ortega; del vicepresident del Consell de l Advocacia Catalana, Jordi Albareda, dels degans emèrits de Corporació, entre altres autoritats. HOMENATGE A L ADVOCACIA L ICAB va homenatjar 597 col legiats, dels quals 544 col legiats compleixen 25 anys d exercici de la professió i 53 en celebren les noces d or. D aquesta manera, la Sessió Solemne va reunir en un únic acte a aquestes dues generacions d advocats amb la de nous lletrats que s incorporen a la professió, ja que com a acte simbòlic Oriol Rusca, degà de l ICAB, durant la inauguració de la Sessió Solemne. Enguany més de 500 col legiats compleixen 25 anys d exercici de la professió. Per iniciar l homenatge es va projectar un vídeo amb les principals efemèrides de 1991, any en què aquests col legiats es van incorporar a l ICAB. Els advocats i advocades que estaven convocats a aquest acte van pujar a l escenari del Palau de congressos de Catalunya per recollir el seu diploma de mans dels membres de la Junta de Govern del Col legi, del ministre de Justícia, del conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la presidenta del Consejo General de la Abogacía Española. Finalment, es va lliurar el diploma commemoratiu dels 25 anys de col legiació a Elena Moreno i Badia, diputada de la Junta de Govern. A continuació, va arribar el moment de retre homenatge als 53 advocats que aquest 2016 compleixen les noces d or de la professió. Per iniciar aquest moment commemoratiu es va projectar un vídeo de les principals

25 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 SRP16 - Festivitat de Sant Raimon 25 Avel lina Rucosa va rebre la insígnia d or de la corporació pels seus 50 anys de mans del degà i la vicedegana. efemèrides del 1966, any en què els homenatjats es van incorporar al Col legis. Van ser cridats pel nom i el degà i la vicedegana del Col legi, Rosa Maria Barberà, van lliurar la insígnia d or de la Corporació i un diploma commemoratiu a aquests companys i companyes. Durant la Sessió Solemne, l ICAB també va voler retre homenatge a tots aquells companys i companyes que han format part de la corporació i que ens han deixat al llarg de En memòria seva es va projectar de nou un vídeo, que recollia els seus noms. LLIURAMENT DE LES MEDALLES DE L IL LUSTRE COL LEGI DE L ADVOCACIA DE BARCELONA A la sessió Solemne, també es van lliurar les Medalles del Col legi, atorgades per la Junta de Govern a advocats, juristes i entitats, en homenatge a la seva trajectòria personal, professional, col legial o institucional, així com en reconeixement a la seva col laboració amb la Corporació. Va ser precisament en el marc d aquest que es va distingir amb la medalla de l ICAB a Miguel Ángel Gimeno, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) en reconeixement a la seva col laboració institucional i per l esperit de cordialitat, diàleg i vocació d entesa i des del respecte al paper de l advocacia com a garant del dret de defensa. L advocada Eva Labarta també va rebre aquesta distinció en homenatge a la seva trajectòria professional com a advocada penalista compromesa amb els valors humans i solidaris així com en reconeixement a la seva dedicació a l ICAB des de diverses Comissions i activitats formatives i com a secretària de la corporació. De dalt a baix, Miguel Ángel Gimeno, Eva Labarta i Tamara Sujú (en nom de l Asociación Foro Penal Venezolano) reben les medalles de l ICAB. El Col legi també va distingir l Asociación foro penal venezolano pel seu compromís amb els drets humans i l Estat de Dret de dret Veneçuela. L advocada Tamara Sujú va recollir el premi en representació d aquesta entitat.

26 26 Festivitat de Sant Raimon - SRP16 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Victoria Ortega Benito, presidenta del Consejo General de la Abogacía Española. Carles Mundó, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Al final del lliurament, Carles Mundó, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya va pronunciar un discurs. IMPOSICIÓ DE CONDECORACIONS DE L ORDRE DE SANT RAIMON DE PENYAFORT El Ministre de Justícia, Rafael Catalá Polo, acompanyat pel degà van imposar les de dues Condecoracions de l Ordre de Sant Raimon de Penyafort. En primer lloc, es va imposar la Creu Distingida de Primera Classe de l Ordre de Sant Raimon de Penyafort al lletrat i exsecretari d aquesta Corporació Luis Antonio Sales Camprodon. Seguidament, es va procedir a la imposició de la Gran Creu de l Ordre de Sant Raimon de Penyafort a Jordi Jané i Guasch, conseller d Interior de la Generalitat de Catalunya. La sessió solemne va cloure amb el parlament del Ministre de Justícia, Rafael Catalá Polo. Luis Antonio Sales Camprodon rep la Creu Distingida de Primera Classe de l ordre de Sant Raimon de Penyafort. Jordi Jané i Guasch rep la Gran Creu de l ordre de Sant Raimon de Penyafort.

27 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 SRP16 - Festivitat de Sant Raimon 27 El sopar còctel va tenir lloc després de la sessió Solemne. SOPAR CÒCTEL I BALL Un cop finalitzada la Sessió Solemne es va donar pas al sopar còctel que es va oferir al Palau de Congressos de Catalunya i que va reunir a més de persones. En aquesta ocasió el sopar va incloure plats de la cuina italiana, mediterrània, asiàtica i taules d embotits i de dolç. A més es van instal lar a la sala simuladors, taules de billars, futbolins, i altres activitats per amenitzar aquesta vetllada fins que va arribar el moment del ball. IMPOSICIÓ DE TOGUES I LLIURAMENT DE PREMIS I DISTINCIONS Enguany, i com a novetat dins la vintena d actes programats per festejar Sant Raimon de Penyafort, es va realitzar el 16 de febrer un acte institucional en el transcurs del qual es va imposar la toga a nous col legiats i es va donar a conèixer els guanyadors de diferents premis del Col legi: Premi Memorial Pedro Martín García; Premi Ferrer Eguizábal sobre Dret d Asil a Europa; Premi Noves Idees de Servei: el Premi Duran i Bas per a noves promocions, i el premi del Concurs d Oratòria Amadeu Maristany In Memoriam. També es va lliurar el Premi de Treballs de Recerca de l Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses i la Medalla al Mèrit en el Servei de l Advocacia del Consejo General de la Abogacía Española. L acte va ser inaugurat pel degà, Oriol Rusca, que estava acompanyat a la mesa presidencial pels membres de la Junta de Govern. Cal destacar l assistència a aquest acte de Miguel Ángel Gimeno Jubero, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; Victoria Ortega Benito, presidenta del Consejo General de la Abogacía Española; Jordi Albareda Cañadell, vicepresident del Consell de l Advocacia Catalana i dels degans emèrits de l ICAB, entre altres autoritats. Així doncs, i després de les paraules de benvinguda del degà els 25 nous col legiats/des van pujar, un a un, i acompanyats dels seus respectius padrins, a l escenari de la sala d actes per jurar o prometre el compliment de les normes deontològiques de la professió. A continuació es van lliurar diferents premis del Col legi. Cal destacar que enguany es va lliurar per primer cop el Premi Memorial Pedro Martín García, un premi creat per l ICAB per honrar la memòria de qui fou president de la Secció Segona de l Audiència Provincial de Barcelona, considerat com a un paradigma de professionalitat, excel lència jurídica i respecte a l advocacia. Aquest premi es va concedir a Andrés Maluenda Martínez i a Beatriz Goena Vives, pel seu treball conjunt La confesión precedida de prueba ilícita. Claves para su debida incorporación al proceso penal. Igualment es va atorgar una menció especial del premi per a Berta Armengol Freixes, pel treball Derecho fundamental a la autode-

28 28 Festivitat de Sant Raimon - SRP16 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Andrés Maluenda i Beatriz Goena reben el Premi Memorial Pedro Martín García, de mans de Luis del Castillo i del degà. terminación informativa y nuevas técnicas de investigación penal: nueva diligencia de investigación en el Caso Acoso al Parlament de Catalunya. El Premi Ferrer Eguizábal sobre Dret d Asil a Europa: estudi comparat i propostes de reforma va ser lliurat a Sílvia Morgades Gil, pel seu projecte d investigació El Dret d asil a Europa en la segona fase del sistema Europeu Comú d Asil: El dret d accedir a una protecció en un context de crisi. Enguany es va fer una menció especial a Víctor Manuel Merino Sancho, pel seu projecte d investigació El derecho de asilo en Europa desde una perspectiva de género. Valérie Valle Martínez va ser guardonada amb el Premi Noves Idees de servei. El Premi Duran i Bas per a noves promocions es va lliurar a Adrian Di Pizzo Chiacchio, pel seu projecte d investigació La proyección del derecho al olvido digital en el universo 3.0: tras la búsqueda de un nuevo estándar jurídico supranacional en la protección de datos de caràcter personal. El Premi Felip Portabella es va atorgar a la magistrada jutgessa del Jutjat d Instrucció núm. 18 de Barcelona, Carmen García Martínez en reconeixement al seu exercici de la funció jurisdiccional amb una especial respecte i consideració envers els advocats. En relació al Premi Noves Idees de Servei va ser guardonada Valérie Valle Martínez, pel seu projecte Anuari Internacional de l Il lustre Col legi de l Advocacia de Barcelona. Xavier Campillo i Besses va ser guardonat amb el Premi Treballs de Recerca de l Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses. Sílvia Morgades Gil, rebent el Premi Ferrer Eguizábal sobre Dret d Asil a Europa, amb el degà i la vicedegana. El Premi de Treballs de Recerca de l Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses es va concedir a Xavier Campillo i Besses, pel seu treball Les Sagrades Escriptures. Adrian Di Pizzo Chiacchio va rebre el Premi Duran i Bas.

29 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 SRP16 - Festivitat de Sant Raimon 29 La magistrada Carmen García Martínez rep el Premi Felip Portabella. El degà i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno Jubero, van ser els encarregats de lliurar-li el premi. El primer Premi Concurs Amadeu Maristany va ser atorgat a l advocat David Daura Costa, per la seva intervenció en Valor probatori dels emoticons a Whats- App i el segon premi a Henar López de Jaime, per la defensa de les Diferències i similituds entre contractes públics, púbics i púnics. Cal tenir en compte que el Concurs d Oratòria Amadeu Maristany In Memoriam, que organitza el Grup de l Advocacia Jove de l ICAB dins els actes commemoratius de Sant Raimon, es va celebrar l 11 de febrer, al Pati de Columnes. Joan Núñez rep la Medalla de mans de Victoria Ortega i d Oriol Rusca. La presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, Victoria Ortega Benito, va lliurar la Medalla al Mèrit en el Servei de l Advocacia del Consejo General de la Abogacía Española al lletrat Joan Núñez Ferrer pel seu compromís amb la formació permanent i amb l advocacia internacional, així com pels serveis prestats a l advocacia en general i a l advocacia institucional en particular. La cloenda d aquest acte solemne de la festivitat de Sant Raimon de Penyafort va anar a càrrec del vicepresident del Consell de l Advocacia Catalana, Jordi Albareda Cañadell que va pronunciar unes paraules. Posteriorment la Coral del Col legi va interpretar un parell de cançons. Concurs d oratòria Amadeu Maristany in Memoriam. Jordi Albareda, durant el seu discurs

30 30 Festivitat de Sant Raimon - SRP16 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 ACTES COMMEMORATIUS 50 ANYS ESCOLA DE PRÀCTICA JURÍDICA Les activitats d aquest Sant Raimon de Penyafort han estat marcades per la celebració dels 50 anys de l Escola de Pràctica Jurídica (EPJ). Un dels actes organitzats per commemorar aquesta fita va ser l exposició dels documents de l EPJ, situada a la Biblioteca, i que es va inaugurar a la Biblioteca el passat 10 de febrer. L altra activitat, aquesta dins l àmbit de la formació, va ser la celebració del Simpòsium Internacional sobre la formació de l advocacia i el marc de qualificacions professionals que va tenir lloc a els dies 18 i 19 de febrer a la 8a planta de l ICAB. Es va parlar del model en l Espai Europeu d Educació Superior (el model 3 anys+2 respecte al model 4 anys +1, que és l aplicable a les nostres universitats); del model universitari i el model del learning by doing, que és el propi de les associacions professionals i pel que apostem a les aules de l Escola de Pràctica Jurídica de l ICAB com a metodologia formativa, i finalment, com a tercer tema de debat, de la Directiva de Lliure Establiment de Serveis. Durant el debat obert entre els ponents i els assistents es van tractar qüestions com: - els motius de la derogació a Itàlia del model 3+2 o sistema de màsters pels estudis de Dret, entenent que el model esmentat es traduïa a la pràctica en una excessiva fragmentació dels cursos i proporcionava així unes bases molt febles de coneixement; - el sistema utilitzat a les Universitats d Anglaterra i Escòcia, diferenciant entre la formació professional que es segueix en funció de si es tracta de solicitors o barristers; - el paper de la Universitat en l etapa inicial en la formació del jurista i com al model actual les nostres universitats poden triar la durada dels estudis i l obligatorietat o no de les matèries impartides; -en quin moment de la formació professional ha de començar l especialització; -la comparativa entre els sistemes espanyol, francès, italià, holandès, irlandès, anglès, escocès i alemany. Les conclusions i el material de treball d aquest Simpòsium es publicaran properament en suport digital. Inauguració a l avantsala de la Biblioteca de l Exposició dels documents commemoratius dels 50 anys de la EPJ.

31 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 SRP16 - Festivitat de Sant Raimon 31 TROBADES DE BARCELONA- MEMORIAL JACQUES HENRY El Col legi de l Advocacia de Barcelona continua apostant per la internacionalització. Per això el passat 20 de febrer es van celebrar Les Trobades de Barcelona. Memorial Jacques Henry 2016, que va servir per abordar la dicotomia llibertat versus seguretat a la Unió Europea, atès el context actual. El president de la Federació de Col legis d Advocats d Europa (FBE), Nazario de Oleaga va donar la benvinguda als advocats presents, entre els quals cal destacar l assistència de representants dels Col legis d Advocats d Alemanya, Àustria, Bèlgica, Estats Units, França, Holanda, Índia, Itàlia, Japó, Lituània, Luxemburg, Marroc, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, Suïssa i Turquia. Les Trobades de Barcelona es van dividir en dues sessions de treball per tal de poder analitzar el tema central des de diferents àmbits. La primera va versar sobre l Asil i drets dels refugiats i hi van intervenir com a ponents Michel Benichou, president del CCBE (Consell de l Advocacia Europea); Luis Martín Mingarro, president de la UIBA (Unió Iberoamericana de Col legis i Agrupacions d Advocats); Orsolya Gorgenyi, presidenta de l AIJA (Asociación Internacional de Joves Advocats); Elisabeth Batista, presidenta de l EYBA (Associació Europea de Joves Europeus). La sessió va ser moderada per Jani Trias, diputat de la Junta de Govern de l ICAB i corresponsable d aquesta Corporació. La segona sessió de treball va abordar les Accions de cooperació judicial. Hi van participar com a ponents Olivier Andrieu, diputat de la Junta de Govern del Col legi d Advocats de Montpellier; Dominique Attias, vicedegana del Col legi d Advocats de París; David Bondia, president de l Institut Català de Drets Humans de Catalunya (ICDH); Ansar Burney, advocat i assessor en Drets Humans de les Nacions Unides; Sonia Gumpert, degana del Col legi d Advocats de Madrid; Anna Terrón, exsecretària d Estat d Immigració i Emigració del Govern Espanyol. Aquesta taula va ser moderada per Josep Llacer, diputat de la Junta de Govern, corresponsable de les Relacions Internacionals de l ICAB. En el marc de les trobades es va parlar que l èxode de refugiats, la pitjor crisi humanitària rere la Segona Guerra Mundial, ha evidenciat l absència d una política comú d asil en la Unió Europea, i la necessitat de què els Estats Membres de la Unió Europea adoptin polítiques constructives en matèria d asil i de protecció internacional i no merament reactives. Les conseqüències d aquesta crisi ha arribat a enfrontar dos grans valors en què es fonamenta la Unió Europea: la llibertat enfront a la seguretat, procedint alguns Estats a defensar la seva sobirania procedint al tancament de les seves fronteres, oposant-se al mandat del TFUE sobre l absència de control de persones en els fronteres interiors. Davant d aquesta crisi, la Unió Europea ha de tenir present que l article 1 de la Declaració Universal dels Drets Fonamentals estableix que: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. El dret d asil s assenta en aquest Dret fonamental perquè en cas de persecució, tota persona té el dret a cercar asil i gaudir-lo en qualsevol país, dret específicament reconegut en l article 14.1 de l esmentada Declaració. És un dret subjectiu a sol licitar i rebre protecció en territori estranger en cas de temor fundat de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere u orientació sexual. En el marc de les Trobades de Barcelona també es van signar els convenis d agermanament amb els Col legis d Advocats de Cluj (Romania) i d Olztin Bar (Polònia). La degana emèrita Sílvia Gimenez-Salinas va cloure les Trobades de Barcelona Memorial Jacques Henry Simpòsium Internacional. Trobades Internacionals de Barcelona.

32 32 Festivitat de Sant Raimon - SRP16 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 MERCAT SOLIDARI El Sant Raimon de Penyafort va tenir per quart any consecutiu una jornada solidària. Va ser el 15 de febrer, dia en què part del Centre de Formació es va convertir en un mercat solidari amb els estands d una vintena d entitats i ONG que van facilitar informació a la ciutadania dels projectes que duen a terme així com recaptar fons a partir de la venda dels diferents productes exposats. Més de 200 persones van assistir al Mercat Solidari, que va estar obert de les 10 del matí a les 20h del vespre. Amb l objectiu de fomentar l adquisició de productes, poc abans de tancar la IV edició d aquest Mercat, el Col legi va sortejar 3 xecs regal del centre comercial Diagonal - Mar per valor de 100 eurs cadascun i dues invitacions dobles de l espectacle Shen Yun Performing Arts. Les ONG participants de la IV edició del Mercat Solidari van ser: Associació Marc Palmés - Nens de Katana; Fundació Cuidam (un programa de l Hospital Sant Joan de Déu); Associació Estel Tàpia; Associació Projecte Nana; Organización internacional Aldeas Infantiles SOS de Cataluña; Creu Roja;Fundació Juan Bonal; Fundació catalana per a la paràlisi cerebral;fundación Infantil por la protección familiar; Mans Unides; Sonrisas de Bombay; Fundació Miguel Gil Moreno; Fundació Guné; Fundació Degà Ignasi de Gispert; Asociación de la enfermedad de DENT; Associació B-Polemic; Associació contra l anorèxia i la bulímia; Fundació Altarriba; Asociación de Oncología Integrativa; Comissió per a la cooperació i el desenvolupament (0,7) de l ICAB; Fundació TALITA; QS Más que Salud; Associació Cat Sya; AcidH. Integració i desenvolupament. Intel ligència límit; Fundació Amics de la gent gran. MEMÒRIA HISTÒRICA Dins la programació d actes de Sant Raimon, les comissions de la Memòria Històrica i per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família van projectar el 17 de febrer el documental Els internats de la por. Posteriorment es va realitzar una taula rodona en la qual van intervenir Montserrat Armengou, periodista i directora d aquest documental i dos testimonis: Encarnació Clotet i Joan Sisa. L acte va ser presentat per Pilar Rebaque, advocada i membre de la Comissió Memòria Històrica i va ser moderat per Montserrat Fernández Garrido, advocada i presidenta de la Comissió per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família. IN MEMORIAM Durant la Festivitat de Sant Raimon de Penyafort, el Col legi va recordar el 19 de febrer els advocats difunts Projecció del documental Els internats de la por. durant el Per això va celebrar una missa a la Parròquia de Sant Raimon de Penyafort i una cerimònia civil, al Pati de Columnes de la seu col legial, durant la qual es va projectar un vídeo institucional. Missa en record dels advocats difunts, a la Parròquia Sant Raimon de Penyafort. Cerimònia civil en memòria dels advocats difunts, al pati de Columnes de la seu col legial.

33 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 SRP16 - Festivitat de Sant Raimon 33 ACTIVITATS LÚDIQUES I ESPORTIVES Dins la vintena d actes realitzats en el marc de la commemoració del patró de l advocacia, l ICAB va organitzar també actes lúdics i esportius. FUTBOL 7 El Sant Raimon de Penyafort es va iniciar amb el torneig de futbol 7, que va tenir lloc el diumenge 7 de febrer i que va reunir a la fundació BRAFA 8 equips. Les diferents eliminatòries es van anar succeint, fins a la final, en la qual l equip de l ICAB es va proclamar campió. Aquesta victòria li va permetre participar en el quadrangular de futbol 11 de dimarts 16. funcions es van representar els dies 10 i 11 de febrer a la Sala d Actes de la seu col legial, aconseguint un èxit d assistents un any més. CONCERT DE LA CORAL Més de 400 persones van assistir al concert que la Coral de l ICAB va oferir el 17 de febrer amb motiu de la festivitat de Sant Raimon. La Coral va interpretar l obra Coronation Anthems (Himnes de la Coronació), de Georg Friedrich Händel, a la Parròquia Mare de Déu dels Àngels de Barcelona (Balmes, 78). La Coral i els músics, durant la seva interpretació el 17 de febrer. L equip de lcab, guanyador del torneig Futbol 7. QUADRANGULAR DE FUTBOL El quadrangular de futbol, en què participen els equips de periodistes, inspectors d hisenda, jutges i l ICAB es va jugar el 16 de febrer, a la Ciutat esportiva del FC Barcelona, Joan Gamper, de Sant Joan Despí. Enguany, l equip format per periodistes es va proclamar vencedor del quadrangular, amb l ICAB com a segon classificat. SOPARS Casa Fuster va ser el lloc escollit per acollir el sopar d homenatge als companys que enguany celebren 50 anys d exercici de la professió i que es va realitzar el 18 de febrer. El Grup de l Advocacia Jove també va celebrar un sopar en el marc dels actes commemoratius del patró de l advocacia, que va reunir als agrupats el dissabte 20 de febrer. Sopar d homentage als col legiats amb 50 anys d exercici. L equip de lcab també va participar en el quadrangular de futbol. TEATRE La companyia estable de teatre de l ICAB va fer una adaptació de l obra de La Cubana Cómeme el Coco negro sota el títol Cómeme el Coco letrado. Les VISITA INFANTIL A LA BIBLIOTECA I DIVERTICAB La tarda de dissabte 20 de febrer va estar dedicada als menuts de casa amb dos actes: la visita a la Biblioteca i el Diverticab que, enguany, va comptar amb l espectacle d un mag que va deixar bocabadats, petits i no tan petits. En acabar, van llepar-se el dits amb la xocolatada que es va servir per a tothom.

34 EL COL LEGI ES MOU FEM BALANÇ ICAB 2015 Segons les dades del darrer cens col legial de desembre de 2015, el Col legi compta amb col legiats, dels quals són exercents i no exercents. En total hi ha homes col legiats i col legiades. En aquest sentit cal destacar que les col legiacions tramitades durant el 2015 van ser 632, en un nivell semblant a les de l any En relació a les dades econòmiques, el resultat del tancament de l exercici econòmic 2015 és de ,87 euros. Quant a la despesa econòmica, el 40,55% correspon a personal, seguit pels subministraments i manteniment (14,33%), la pòlissa de responsabilitat civil (10,47%), els equipaments de material d oficina i comunicacions (9,65%), aportació a les institucions (9,50%), formació (6,04%), aportacions a la Fundació Ignasi de Gispert (2,24%) i altres (7,21%). En relació a la distribució de l ingrés ordinari, cal tenir en compte que les quotes col legials representen el 60,19% dels ingressos, seguida per la formació (10,13%), la pòlissa de responsabilitat civil (9,745%), la venda de publicacions (3,05%) i altres (16,89%). L ICAB ofereix beques i ajuts als col legiats i col legiades en diferents àmbits. Les exempcions del pagament de quota per naixement de fill va ser l ajuda més important i va ascendir a ,36 euros. Mentre que a les beques anticrisi s hi van destinar ,53 euros. En relació a la formació, als màsters d especialització del curs es van inscriure 250 alumnes, el que suposa hores lectives de les quals 230 són en horari de migdia per afavorir la conciliació familiar. Mentre que van cursar el Postgrau de pràctica Jurídica, que té una durada de 800h lectives, 142 persones. Pel que fa als convenis de pràctiques durant el darrer curs es van fer 926 convenis, dels quals 790 són en relació als convenis de l ICAB amb les Universitats per raó dels màsters d accés (UB, UAB i UPF) i 136 són convenis del Col legi amb despatxos per tal que els alumnes puguin fer-hi pràctiques. La presència del Col legi a les xarxes socials creix dia a dia. El 2015 es van tancar amb usuaris de Twitter, fet que significa tenir usuaris més respecte l any anterior; igualment s han augmentat els usuaris de Facebook (3.933) i de Linkedin (5.035). 50 ANYS FENT ADVOCATS, 50 ANYS D EPJ L ICAB commemora aquest 2016 el 50è aniversari de l Escola de Pràctica Jurídica. Per això, convoca el 9 de maig a tots els col legiats, i molt especialment als alumnes, exalumnes i professors de l EPJ per tal de fer-los partícips dels actes que es realitzaran aquest dia. Fira de l Ocupació i Formació De les 10h a les 19h se celebrarà una jornada de portes obertes al Centre de Formació per tal que els estudiants de les diferents facultats de dret puguin conèixer l oferta formativa del Col legi i puguin tenir un primer contacte amb despatxos professionals a través dels estands dels diferents bufets i societats professionals que participaran en aquest esdeveniment. L ICAB també facilitarà el networking i la promoció personal a través de la Fira de l Ocupació i Formació. Serà un moment excel lent per poder participar dels espais elevator pitch, face to face i donar-se a conèixer. La fira també disposarà d un photocall dels 50 anys de l Escola de Pràctica Jurídica on tots els assistents podran fer-se una foto de record. Acte Institucional També el 9 de maig, però al Pati de Columnes, tindrà lloc a partir de les 19h,l acte institucional, que estarà presidit pel degà Oriol Rusca i que comptarà amb l assistència del conseller de Justícia, Carles Mundó, i de la presidenta del Consejo General de la Abogacía Española, Victoria Ortega. Durant aquest acte es projectarà el vídeo commemoratiu dels 50 anys de l Escola de Pràctica Jurídica, el vídeo sobre el futur de l Escola (que inclou declaracions dels degans de les facultats de dret) i s inaugurarà la sala Frederic Roda Ventura. Cal tenir en compte que el 1966 es van posar les bases per crear l Escola de Pràc-

35 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 El Col legi es mou 35 Davant el fet que els 900 alumnes convocats a l examen de l accés de l advocacia, celebrat el passat 27 de febrer, només podien fer la prova en castellà, el Col legi va mostrar la seva disconformitat i va alertar de la falta de sensibilitat vers la cultura catalana i vers el compromís establert pel director general de Relacions amb l Administració de Justícia del Govern espanyol, Ricardo Conde que va dir que la prova es faria en català, tal com es recull en l acta de la Comissió Tècnica Sectorial d Administració de Justícia del 16 de setembre de Des del Col legi es considera que la prova hauria d estar disponible en les llengües cooficials de cada Comunitat Autònoma: català i castellà en el cas de Catalunya. Per això continuarà treballant perquè en la segona convocatòria que el Ministeri de Justícia té previst fer de l examen -al setembre o octubre- es tingui en compte aquest compromís. tica Jurídica i es va dissenyar el programa educatiu per donar resposta a les necessitats dels llavors llicenciats en dret, que acabaven la carrera però els mancaven coneixements pràctics. Davant la inesperada mort del degà del Col legi, Roda Ventura, el març de 1967, la Junta de Govern va decidir que el nom l Escola passaria a ser Escola de Pràctica Jurídica- Degà Roda i Ventura. Orla commemorativa Serà en el marc d aquest acte que es presentarà l orla commemorativa de l Escola de Pràctica Jurídica que recull les fotografies dels exalumnes que han volgut participar en aquesta campanya. Tots els col legiats/des que formen part de l orla podran recollir un exemplar de la mateixa. L ICAB ALERTA DE LA REVICTIMITZACIÓ DE LA DONA En el marc del I Congrés de Violència Masclista que es va celebrar els dies 3 i 4 de març sota el lema Una assignatura pendent. Reptes de futur, l ICAB va alertar que la revictimització de la dona és un dels problemes més greus de la violència de gènere en l àmbit judicial. L acte finalitzarà amb la representació teatral L últim dietari: Recreació dramàtica sobre la figura de Frederic Roda i Ventura ( ), a càrrec de la companyia estable de teatre de l ICAB. Els col legiats i col legiades que assisteixin a aquest acte seran obsequiats amb l auca commemorativa dels 50 anys de l Escola de Pràctica Jurídica. QUEIXA PER L EXAMEN D ACCÉS NOMÉS EN CASTELLÀ Roda de premsa de presentació del Congrés amb la intervenció d Oriol Rusca, Carles Mundó, Mercè Claramunt i Teresa Maria Pitarch i Albós. ASSISTÈNCIA LLETRADA AL DETINGUT La Comissió de Relacions amb l Administració i la Justícia (CRAJ) ha publicat a la pàgina web del Col legi ( un document amb qüestions pràctiques, incidències detectades i possibles solucions relatives a l assistència lletrada al detingut, després de les modificacions operades en els articles 118 i 520 de la Lecrim.

36 36 El Col legi es mou Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 L ICAB ELABORA UNA NORMATIVA CONTRA L APOLOGIA DELS TRASTORNS ALIMENTARIS El Col legi de l Advocacia de Barcelona considera necessària una regulació jurídica per perseguir i sancionar l apologia dels trastorns alimentaris, com l anorèxia, la bulímia, entre d altres. Per aquest motiu hi ha un grup de treball dins l ICAB que està elaborant una normativa que articuli un marc legislatiu adequat per perseguir i sancionar l apologia d aquests trastorns alimentaris molts dels quals es realitzen a través de pàgines i publicacions a Internet- així com per limitar la venda de laxants, diürètics i altres productes a menors d edat. Aquest grup considera que el Dret penal ha de ser l últim recurs per perseguir conductes il lícites i per això descarta un tractament penal específic per a la figura de l apologia dels trastorns alimentaris. L ICAB DESTAPA LES SEVES FONTS Els jardinets del Palauet Casades tornen a tenir fonts. El degà del Col legi de l Advocacia de Barcelona, Oriol Rusca, i el patró delegat de la Fundació AGBAR, Ignacio Escudero, van inaugurar el passat 16 de febrer les noves fonts del jardinet del Palauet Casades en el transcurs d un acte que va comptar amb la participació de l historiador Lluís Permanyer. El Col legi de l Advocacia de Barcelona ha hagut de reconstruir de les fonts, instal lades per primer cop amb motiu de les obres d ampliació del Palauet Casades els anys , a causa de la destrucció que van partir com a resultat d una acció d incivisme. Les noves fonts són una realitat gràcies a l acord de patrocini establert amb la Fundació AGBAR. El Col legi ha fet la reconstrucció pensant en el medi ambient, ja que les noves fonts funcionen amb un circuit tancat d aigua. RAFAEL ESPINO, NOU PRESIDENT DEL TAB El secretari de la Junta de Govern del Col legi, Rafael Espino Rierola, va ser designat al febrer com a nou president del Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB). El nomenament es va produir per unanimitat de totes les institucions que integren l Associació Catalana per a l Arbitratge, formada pel Col legi de l Advocacia de Barcelona (ICAB), el Col legi de Notaris de Catalunya, el Consell de l Advocacia Catalana, el Deganat de Catalunya dels Registradors de la Propietat i Mercantils, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i l Associació Intercol legial de Col legis Professionals de Catalunya. 30 D ABRIL, CITA INTERNACIONAL A L ICAB DE JOVES DE DIFERENTS SECTORS PROFESSIONALS La nostra societat compta amb la generació de joves més ben preparada a nivell formatiu. Conscients d aquesta realitat joves professionals de diferents sectors i països compartiran les seves experiències, problemàtiques i coneixements en el marc de la trobada internacional El valor dels joves professionals que tindrà lloc a la seu del Col legi el proper 30 d abril.

37 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 El Col legi es mou 37 Un dels objectius principals d aquesta trobada és analitzar la situació dels joves en l àmbit laboral i debatre sobre les tendències internacionals en relació a la contractació. Serà també una gran oportunitat per fer networking i per promoure sinergies, col laboracions i l emprenedoria entre els joves. El certamen està organitzat pel Grup de l Advocacia Jove de Barcelona (GAJ), el Col legi de l Advocacia de Barcelona (ICAB), l European Young Bar Association (EYBA), la Jove Cambra Internacional de Catalunya (JCI) i la Federació d Associacions de Joves Emprenedors i Empresaris de Catalunya (FAJEEC). 16 D ABRIL, CURSA PER A RUNNERS El proper 16 d abril tindrà lloc la setena edició de la Cursa Intercol legial. Un any més, 20 Col legis i Associacions professionals de Catalunya, entre ells l ICAB, s han unit a través de l esport per organitzar una nova edició d aquesta cursa que any rere any guanya adeptes. La sortida es donarà a les 9 hores del matí al Passeig Olímpic del Port Marítim de Barcelona per a totes les categories (5km i 10 km). La cursa també compta amb una cursa infantil (d 11 a 14 anys), per tal que els nens i nenes que també siguin apassionats del running puguin demostrar-ho corrent 5 km. Teniu tota la informació i detalls de la cursa a NOU MÓN JURÍDIC, MÉS PÀGINES La revista Món Jurídic ha renovat la seva portada i també la seva periodicitat, passant ara a publicar-se cada dos mesos i ha augmentat el nombre de planes. L objectiu d aquests canvis és aconseguir un major equilibri entre informació i costos. La bimensualitat permet reduir costos d enviament, impressió i manipulació de la revista, però alhora permet ampliar la informació que, segons les enquestes, voleu els col legiats i col legiades de l ICAB: novetats legislatives i jurisprudencials, temes d actualitat i la crònica de les activitats que es duen a terme a la seu col legial. Igualment us recordem que el Món Jurídic és consultable al web de l ICAB, apartat Col legi/publicacions/món Jurídic. En aquest apartat a més de consultar la revista en format PDF, teniu accés a l hemeroteca i al cercador de Món Jurídic, que permet buscar per paraula clau, títol, nom de l autor o per secció. FESTIUS DELS CALENDARI DE GUÀRDIES Us informem que en el calendari de guàrdies, que vau rebre adjunt al Món Jurídic núm. 303 (desembre gener 2016), es marcava com a festiu el dia 1 de desembre quan és laborable. Us alertem d aquesta errata amb l objectiu que tingueu en compte aquest canvi important. DEFUNCIONS Món Jurídic vol expressar el seu condol als familiars i amics dels companys i companyes de l ICAB que han causat baixa per defunció: Joan Argenté Artigal, José Maria Cànovas Delgado, Joan Cerdà Barberà, Enrique Maria Coma de Gironella, Pedro Cortadellas Torruella, Manuel Gallardo García, Ángel José Gascón López, Jaume Madrenas i Rafart, Manuel O Felan Vidal, Luis M. Ribó Durán, Joan Roig Plans, Francisco Lucas Rubio Ortega, Eulàlia Vegué Lligoña i María Elena Villarejo González.

38 RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORTIVA Restem a la vostra disposició tant per escoltar-vos si teniu alguna necessitat, com per acceptar donacions que facin créixer els recursos per a reinvertir-los en els beneficiaris d aquesta Fundació. La seu de la Fundació es troba al carrer Mallorca 281 (baixos). Podeu contactar amb nosaltres a través del correu FUNDACIÓ DEGÀ IGNASI DE GISPERT La Fundació degà Ignasi de Gispert va ser creada pel Col legi de l Advocacia de Barcelona, la Caixa d Advocats i la Mútua de Previsió Social dels Advocats de Catalunya l any 1999 amb l objectiu de realitzar obra social per als col legiats/des i els seus familiars. En aquest sentit, la Fundació ofereix ajut econòmic als advocats i les advocades que pateixen greus dificultats econòmiques per raons de malaltia o accident. Excepcionalment, aquestes prestacions també poden arribar a persones vinculades a l ICAB que es trobin en les mateixes circumstàncies. GRÀCIES PER PARTICIPAR EN LES CAMPANYES Des de la Fundació volem agrair el suport que hem rebut, especialment en les darreres campanyes. El passat 15 de febrer amb motiu de Sant Raimon de Penyafort, la Fundació va instal lar una paradeta per donar a conèixer i/o recordar la tasca que realitzem així com per demanar ajut mitjançant donatius a tots els ciutadans i col legiats que van visitar el Mercat Solidari instal lat al Centre de Formació. Volem agrair l ajuda i les mostres de suport que ens heu donat també durant la campanya de Nadal en què vam oferir Panettones italians per tal de fer que aquesta fundació cada dia pugui arribar a més companys que, per coses de la vida, estan en un moment difícil. Aquest Nadal s ha arribat a la xifra dels Panettones venuts i estem convençuts que la propera campanya de Nadal superarem aquesta xifra. Des d aquí hem d agrair a GAES, El Corte Inglés i Belodonte les col laboracions amb la Fundació Degà Ignasi de Gispert en diferents matèries. PÀGINA WEB DE LA FUNDACIÓ Amb l objectiu de donar a conèixer la Fundació Degà Ignasi de Gispert s està treballant en la creació d una pàgina web. Des d aquest lloc web s informarà de les funcions, objectius i campanyes en què s està treballant.

39 Fundació Degà Ignasi de Gispert l obra social dels advocats (per col laborar amb nosaltres, envia ns un mail i ens posarem en contacte amb tu ) Carrer Mallorca Barcelona Tel

40 SERVEI DEL MES I ara he d imprimir l escrit. Cap problema, disposem de fotocopiadores multifuncionals per imprimir, fotocopiar, escannejar i enviar faxos. Només cal el teu carnet col legial amb xip. Vinc en moto, on deixo el casc? A les sales de togues disposes de guixetes per poder deixar el casc, la cartera... Li he d acabar d explicar un parell de coses al meu client. L ICAB et cedeix per 30 minuts, sales de reunions per acabar de preparar el judici amb els clients. Només cal que t inscriguis a través de la pàgina web o demanis la clau al SAC de la Ciutat de la Justícia. Tinc toga, però no l he agafada avui. És també un servei que ofereix l ICAB a tots els col legiats exercents que tenen Serveis Professionals: el préstec de togues. A tots els jutjats posem togues a la teva disposició....m estic quedant sense bateria!!! No et preocupis, et deixem un carregador. ESTIC ALS JUTJATS I... M acabo d adonar que he de fer unes modificacions en un escrit que havia de presentar... A totes les sales de togues hi ha ordinadors a disposició dels col legiats per poder redactar escrits, preparar judicis... Necessito consultar jurisprudència. A la Sala de togues de la Ciutat de la Justícia disposes d una petita Biblioteca per consultar les dades més habituals i també als ordinadors hi ha vàries bases de dades que t ajudaran en la recerca d informació. Disposo de 5 minuts abans d entrar al judici A les sales de togues disposes d exemplars de la premsa diària, per si vols informar-te. He de fer un tràmit amb l ICAB, però mai tinc temps d anar a la seu central del carrer Mallorca. Al Servei d Atenció Col legial de la Ciutat de la Justícia podràs fer aquest tràmit. També, podràs fer ús de molts dels serveis catalogats dins de Solucions Professionals. Solucions Professionals Al web de l ICAB ( trobareu els serveis que us ajudaran en l exercici de l advocacia, com poden ser els serveis per créixer professionalment, ja sigui la Borsa de Treball; solucions alternatives als conflictes com Arbitratge i Mediació, assegurances en responsabilitat civil per cobrir els riscos professionals, guies que us orienten en aspectes bàsics del despatx, serveis que us faciliten el vostre dia a dia (certificats digitals, correu electrònic, sales...) i serveis que us recolzen davant els jutjats i tribunals.

41 MOLT MÉS QUE TOGUES! SERVEI delmes SERVEIS ICAB TAMBÉ ALS JUTJATS Sales de reunions Ordinadors Fonts de Documentació Jurídica Impressores multifuncions Premsa diària Guixetes Cessió de togues Recàrrega de mòbils ALS JUTJATS NO ET FALTARÀ DE RES SERVEIS ICAB TAMBÉ ALS JUTJATS Tota la informació al web:

42 ENTREVISTA A CARLES MUNDÓ, CONSELLER DE JUSTÍCIA

43 La justícia és més justa si el ciutadà té una resposta en un temps raonable Es defineix com un advocat que en moments puntuals s ha dedicat a la política. I ara és de nou un d aquests moments. Perquè des del passat 13 de gener és el nou conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya. És pare de tres fills a qui dedica tot el temps lliure que té. Tot i que també li agrada anar en bicicleta pel seu municipi natal, Gurb. Text: Clara Llensa/Roser Ripoll Fotografia: Albert Muñoz Ocupar el càrrec de conseller de Justícia és més complicat ara que en una altra època? Des d alguns punts de vista pot ser-ho. Des del punt de vista de gestió hi ha limitacions pressupostàries i això fa més complexa la gestió del dia a dia i poder atendre, en la mesura que ens agradaria, tots els àmbits dels quals s ha d ocupar el departament. Des del punt de vista polític aquest departament i tot el Govern, pel procés polític en què està immers Catalunya, afronta una situació més complexa que en altres èpoques. Ha parlat amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá? Sí. Pocs dies després de prendre possessió com a conseller em va trucar i vam tenir una conversa breu i amb el compromís que ens veuríem aviat -cosa que ja s ha produït- perquè al marge de les diferències polítiques que puguin tenir el Govern de Catalunya i d Espanya tots som conscients que en l àmbit de justícia tenim una gestió compartida en molts àmbits i el meu propòsit és que aquesta col laboració sigui el màxim d estreta possible i també el seu. També és veritat que a dia d avui no sabem quina pot ser la durada de l actual ministre. Aquesta és una incògnita que no ajuda a saber d aquí a uns mesos com pot ser la relació. Quins objectius s ha marcat al front de la Conselleria de Justícia? Ens marquem tres objectius amb el temps que preveiem que durarà la legislatura. El primer és continuar avançant en el projecte e-justicia.cat, que pretén afavorir i alhora implantar la digitalització en tots els àmbits de l Administració de justícia. I això té a veure amb el desenvolupament de l expedient digital electrònic i de l oficina judicial. Per tant hi ha un pla de treball que atesa la complexitat i el cost que té aquest projecte s anirà desenvolupant fins al Això s anirà fent progressivament en els diferents ordres i partits judicials. El segon objectiu és completar el dret civil de Catalunya. S està en la fase d aprovació del llibre sisè, que té a veure amb les obligacions i els contractes. Amb la tramitació parlamentària de la Llei, que té per finalitat aprovar el llibre VI del codi civil, ja estarem molt apunt de finalitzar el Codi civil de Catalunya. Confiem que el que ha de durar aquesta legislatura serveixi per culminar aquesta feina que va començar fa molts anys. El tercer objectiu és tancar la presó Model. Estem treballant conjuntament amb l Ajuntament de Barcelona per complir amb els compromisos que tant des de la Generalitat com des de l Ajuntament vam prendre en relació a la presó. Si tothom compleix a finals del 2017 estarà molt avançat el tancament de la Model. LEXNET i E- Justícia: El Ministeri de Justícia va iniciar el mes de gener en la majoria de Comunitats Autònomes el sistema LEXNET per tal presentar els escrits i rebre les notificacions. Com valora aquesta mesura? Es tracta d una mesura que es queda curta. Al marge del que fan altres administracions el que vull remarcar és que nosaltres estem treballant per aconseguir la plena digitalització, amb la realització de l expedient electrònic. Catalunya té un sistema propi de presentació dels escrits, l E- Justicia: Quines diferències hi ha entre un sistema i el LEXNET? Des de la Generalitat estem impulsant l expedient digital per poder fer la tramitació totalment per via telemàtica.

44 44 Entrevista a Carles Mundó Món Jurídic #304 Febrer-Març 2016 la pregunta està relacionada amb si es pot augmentar la retribució, evidentment la voluntat és aquesta però no podem enganyar a ningú perquè les limitacions pressupostàries afecten a tots els àmbits i probablement no podrem fer l esforç que caldria i voldríem fer. El que sí és segur és que complirem els compromisos que hi ha subscrits en relació amb els increments previstos i pagarem puntualment als professionals, tal com s ha fet en els darrers mesos, per evitar que es puguin La col legiació té retorn en el conjunt de serveis prestats per l ICAB Hi ha advocats que ens comenten en sortir dels cursos de formació LEXNET i E-Justícia que realitza l ICAB que contractaran a procuradors per fer aquests tràmits. Aquest sistema donarà més feina als procuradors? La digitalització comporta una nova cultura en el treball de l advocat i d altres professionals de la justícia. És imprescindible que el conjunt d operadors jurídics coneguin el funcionament d aquest sistema perquè el que volem és que el paper sigui zero. Cada professional s organitzarà en funció de les seves habilitats i interessos. Tots els advocats haurem de conèixer aquest sistema. No hi ha més opció si el que volem és que l Administració de Justícia estigui digitalitzada i si aconseguim modernitzar-la de veritat. No podem al segle XXI treballar amb eines del segle XIX. La digitalització és una realitat en altres administracions complexes com pot ser l Administració tributària o la de salut. Si en altres àmbits s ha pogut fer en l àmbit de la justícia també s ha de poder fer. El que no podem acceptar com a normal és que la justícia sigui lenta. La justícia és més justa si el ciutadà té una resposta en un temps que sigui raonable. Si la justícia és lenta potser és perquè no es disposen dels recursos necessaris. Quins mecanismes s impulsaran per aconseguir que deixi de ser lenta? No podem assumir que la normalitat sigui que la justícia és lenta. Si podem prioritzar els recursos en aquest àmbit la justícia anirà més ràpida. També s ha de tenir en compte que les lleis processals poden afavorir o entorpir la rapidesa de la justícia. Justícia gratuïta. Des del Col legi de l Advocacia reivindiquem que als advocats que presten el servei del Torn d Ofici. Quines mesures es prendran en aquesta matèria? L augment de les percepcions que reben els advocats serà una prioritat? La justícia gratuïta és un dret dels ciutadans i com a dret s ha de garantir per tots els mitjans i és evident que els advocats del Torn d Ofici són una peça essencial. L any 2014 es van atendre actes en l àmbit de la justícia gratuïta i es van admetre més de peticions de justícia gratuïta i per tant és una peça fonamental. Si veure perjudicats en el seu dia a dia. Si en un futur proper la situació econòmica millora i tenim més recursos mirarem que els advocats recuperin el poder adquisitiu en relació a les actuacions que realitzen en aquest àmbit. Taxes judicials. Quant han recaptat per raó de la taxa judicial des de l aprovació del Decret Llei 1/2004 que la va modificar? Quines eren les previsions que tenien al respecte? El 2015 s han recaptat tres milions d euros per la taxa judicial, però la recaptació és inferior a les taxes efectivament meritades perquè hi ha hagut usuaris de l Administració de Justícia que estaven obligats a pagar-la que no ho fan fet i les taxes pendents d abonar són 5 milions d euros. Per tant, dels vuit milions d euros que s haguessin hagut de recaptar per part de l Administració catalana només se n han recaptat tres. Els altres cinc estan en vies de reclamació. Els principals deutors són entitats financeres que no han fet el pagament en molts casos perquè no han agafat l hàbit de pagar les taxes i això es corregirà en breu perquè s ha millorat les eines per liquidar aquestes taxes, fet que puc admetre que ha complicat la liquidació del pagament. S abolirà en aquesta legislatura les taxes judicials que han de pagar les pimes? La voluntat de treure les taxes a les pimes hi és. La vocació d aquesta taxa era transitòria i responia a les dificultats econòmiques del moment. Per tant, tot allò que ens permeti anar eliminant uns subjectes passius obligats al pagament d aquesta taxa ho valorarem. Ara també és cert que hem detectat que hi ha un abús de l ús de l Adminsitració de Justicia, i per aquells que que en fal un

45 Món Jurídic #304 Febrer-Març 2016 Entrevista a Carles Mundó 45 grups van coincidir i van aprovar, el juliol de 2015, que els CIE s havien de tancar perquè és una mesura desproporcionada. Hi ha altres mitjans per poder donar resposta a les necessitats que tinguin a veure amb la política d estrangeria. La prova més clara és que fa uns mesos que el CIE de la Zona Franca està tancat per obres i això no ha generat cap distorsió ni dificultat. És un mecanisme que ha de ser eliminat i que, a més a més, acaba donant una resposta pròpia del dret penal a una actuació que és purament administrativa. El nou president del TJSC és Jesús María Barrientos. Com valora la seva figura? El primer contacte va ser una trucada per telèfon després de ser elegit nou president del TSJC. Li he traslladat que tothom hauria de treballar per evitar la judicialització de la política. També que hem de ser capaços d aconseguir que el Consejo General del Poder Judicial i el Ministeri de justícia facin el màxim esforç per proveir totes les places de magistrats que fan falta a Catalunya i les places de lletrats de l Administració de Justícia, ja que a Catalunya avui el 47% dels lletrats són substituts o interins. mal ús i que fent això perjudiquen a la resta d usuaris el pagament de la taxa seria un element a mantenir com a efecte dissuassori. Si el Tribunal Constitucional anul lés alguna de les taxes judicials estatals que s han de pagar per interposar recursos o per situacions regulades també en la taxa catalana, pensen també deixar sense efecte les que siguin similars a Catalunya? Quan aquesta situació es produeixi valorarem la situació. Crec que allò que correspondria és que els més de 300 milions d euros que s han recaptat arran de la taxa judicial a Espanya es revertissin en la millora de la justícia en el seu conjunt, cosa que a dia d avui no hi ha cap constància que hagi succeït i l altra que es territorialitzi la recaptació d aquestes taxes per tal que a aquells que ens toca fer-nos càrrec de l administració de la justícia disposem d aquests recursos que s han generat en el territori. És a dir, que en el cas concret de Catalunya aquestes taxes poguessin revertir per millorar l Administració de justícia catalana. Què en pensa dels CIE? El que fa el Govern és fer seves les conclusions de la comissió de Justícia del Parlament, on la majoria de Vostè és col legiat de l ICAB. Quina relació manté amb el Col legi? He participat als cursos de formació del Col legi i he escrit un parell d articles a la revista Món Jurídic. Personalment em sento ben representat, atès i penso que la col legiació té retorn en el conjunt de serveis prestats per l ICAB. Parlem del procés. Un dels objectius de la conselleria de Justícia és garantir la seguretat jurídica per tal que no hi hagi un buit legal. Com està previst que es dugui a terme? El Parlament i el Govern han explicat les actuacions que duran a terme en el procés de transició nacional i han explicat que hi haurà una Llei de transició que garantirà que no hi hagi cap buit legal. Tots els ciutadans sabran en tot moment i en tots els ordres quina és la legislació aplicable. L ordenament jurídic català es composarà de les lleis que ha aprovat i que pugui aprovar en un futur el Parlament de Catalunya, i en allò que per raó de la matèria mai ha legislat s incorporaran a l ordenament català normes que avui estan en l ordenament jurídic espanyol. En tots els àmbits i per tots els ordres sempre hi haurà una llei perfectament coneguda pels ciutadans. Com veu el futur de Catalunya? El veig amb il lusió. Hi ha una majoria de ciutadans que vol assolir un nou estatus per a Catalunya, aquesta és una reivindicació legítima i el que veig és que tenim per davant un munt de possibilitats.

46 ENTRE NOSALTRES 48 Arbitraje y derecho administrativo D UN COP D ULL 52 Actes i esdeveniments que han tingut lloc a l ICAB o dels advocats i advocades col legiats DE TOT I MÉS 60 Avança t a sant Jordi: 22 d abril, a la Biblioteca de l ICAB. BIBLIOTECA 56 Selecció d obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca de l ICAB CLUB ICAB 62 Descomptes i avantatges per a col legiats en productes professionals i en primeres marques ANUNCIS 64 Anuncis que els col legiats i col legiades de l ICAB publiquen al web col legial ( SECCIONS

47 SAVE THE DATE BARCELONA INTERNATIONAL MEETING SATURDAY, 30 TH APRIL 2016 THE VALUE OF YOUNG PROFESSIONALS SPEAKERS IDEA EXCHANGE NETWORKING TRAINING EMPOWERING YOUNG PROFESSIONALS AND VALUING THEIR TALENT WE LOOK FORWARD TO SEEING YOU IN BARCELONA! For further information, ORGANIZING ASSOCIATIONS:

48 ENTRE NOSALTRES Limitaremos nuestro estudio, esencialmente, a dos supuestos: aquellos donde la administración se somete a una tercera persona para resolver un conflicto definitivamente; o, simplemente, para solucionar una vía de recurso interpuesta contra una decisión administrativa, antes de que ésta sea atacada ante los tribunales de lo contencioso-administrativo. ARBITRAJE Y DERECHO ADMINIS- TRATIVO En el presente artículo, a efectos puramente divulgativos, procedemos a extractar los pasajes más relevantes que derivan del más extenso artículo publicado por Juan Pablo Correa del Caso: Arbitrage de droit Administratif en Espagne et en Amérique Latine, págs. 259 a 269 de Les Cahiers d arbitrage del The Paris Journal of International Arbitration Fernando Garriga Ariño Colegiado núm El arbitraje administrativo se ha enfrentado en España a muchos obstáculos que provienen de la naturaleza misma del Derecho Administrativo: si la administración tiene encomendada la defensa del interés general, y los tribunales administrativos son los únicos capacitados para controlar el respeto de la ley en la actuación administrativa (art. 106 de la Constitución Española), el arbitraje y, en general, los medios alternativos de resolución de conflictos, no tendrían cabida en este área del Derecho, desde el momento en que el interés general no puede ser objeto de una eventual negociación con terceros. Sin embargo, ninguna norma ha impedido históricamente a la administración hacer uso del arbitraje. Muy al contrario, la exclusión de esta institución se ha sustentado en argumentos vinculados a las materias que debieran o pudieran ser eventualmente conocidas por los árbitros. Esta es la razón por la que el legislador estatal ha dulcificado progresivamente esta exigencia de principios en función de los intereses en juego, para admitir poco a poco la utilización del arbitraje en Derecho Administrativo cuando la materia en cuestión fuere de naturaleza dispositiva. Así las cosas, el antiguo artículo 39 de la hoy derogada Ley 30/2007, de 30 de octubre, de contratos del sector público (norma sustituida por el artículo 50 del Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre), implicó un cambio significativo en esta materia, consagrando finalmente el principio analizado; el de la sumisión a arbitraje de los organismos que no tengan la naturaleza de administración pública para decidir controversias en materia de ejecución o cumplimiento de los referidos contratos. En el momento actual, ni la constitucionalidad ni la pertinencia del arbitraje administrativo son puestos en duda. Por el contrario, la Constitución española no impide la sumisión de la administración pública a un tribunal arbitral. Las normas que hemos citado con anterioridad, permiten su uso, aunque de manera muy restrictiva. Por otra parte, el control jurisdiccional que exige la norma suprema puede entenderse cumplido desde el momento que los tribunales estatales cono-

49 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Entre nosaltres 49 cen del recurso de anulación contra el laudo arbitral. En conclusión, nada se opone, desde un punto de vista estrictamente constitucional, al desarrollo del arbitraje administrativo. Sin embargo, el problema se presenta más en sede de arbitraje interno que en sede de arbitraje internacional, pues la doctrina española tiene menos reparos en admitir en este último caso que una administración pública pueda firmar un convenio arbitral. Dicho esto, debe ponerse de relieve que el Estado español ha suscrito numerosos convenios internacionales destinados a proteger a los inversionistas extranjeros. Es, pues, en arbitraje interno donde son exigidos mayores condicionantes para que un arbitraje administrativo puede tener lugar: a) Es necesario que una ley lo autorice. b) Una de las partes debe ser necesariamente una administración pública estatal, autonómica, local, o cualquier otra institución de derecho público vinculada a las anteriores (art. 1.2 de la Ley de la Jurisdicción Contencioso Administrativa). c) Finalmente, el arbitraje deberá ser de Derecho, voluntario (al menos para el administrado), y tocante a materias de libre disposición para las partes, y, entre ellas, para la administración. En qué casos prevé la ley española un arbitraje administrativo, en el sentido que hemos señalado previamente? a) En primer lugar, en aquellos supuestos en los que el legislador desea que el arbitraje sustituya ciertas vías de recursos administrativos, antes de que el proceso contencioso administrativo sea incoado. Tal es el supuesto previsto en el artículo de la Ley de Régimen Jurídico de la Administración Pública y Procedimiento Administrativo Común (en adelante, LPAC), que algunos autores describen como cuasi-arbitraje o arbitraje impropio en la medida en que no concluye con un laudo arbitral, sino con un acto administrativo que puede ser objeto, acto seguido, de un recurso con- Els advocats de Barcelona podeu llogar diferents espais de la seu col legial per a celebrar-hi reunions i esdeveniments del vostre despatx i dels vostres clients. El servei de lloguer té condicions preferents per als col legiats amb descomptes d entre el 25 i el 50 per cent. L'entorn on trobareu bona part d'aquestes sales és el Palauet Casades, construït l any Les instal lacions estan equipades amb les tecnologies més avançades i tenen un aforament d entre 20 i 300 persones. Un dels espais més emblemàtics és el Pati de Columnes, que per la seva distribució recorda un peristil romà, i que és un emplaçament idoni per a dur a terme presentacions. El servei també inclou sales de reunions i auditoris per a conferències i jornades. LLOGUER DE SALES Departament de Marqueting Tel (ext. 5066)

50 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Entre nosaltres 50 tencioso ante los tribunales de lo contencioso-administrativo. b) En segundo lugar, el arbitraje previsto en el artículo 50 del Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre, para resolver los conflictos que puedan surgir en relación a los efectos, cumplimiento o terminación de contratos públicos. Un arbitraje que excluye de su objeto la fase previa de la adjudicación de un contrato administrativo, así como los contratos celebrados por personas jurídicas de Derecho Público que no revisten el carácter de administración strictu sensu, en la medida en que su actividad contractual se somete al régimen del derecho privado. c) La administración puede actuar por sí misma para resolver los conflictos entre administrados o entre ciertos organismos de la propia administración. Este arbitraje administrativo «institucional» existe desde hace tiempo en España en campos muy diversos, como el Derecho del consumo o del transporte (Ver a este respecto los artículos 37 y 38 de la Ley 16/1987, de 30 de julio, de Ordenación de Transportes Terrestres, o el artículo 57 del Real Decreto Legislativo 1/2007, de 16 de noviembre, conteniendo la Ley de Consumidores y Usuarios), sin olvidar los sectores liberalizados como sean el de la energía o las telecomunicaciones (Ver a este respecto el artículo 24. f) de la Ley 15/2007, de 3 de julio, de Defensa de la Competencia; la Disposición Adicional 11 de la Ley 34/1998, de 7 de octubre, del Sector de Hidrocarburos; el artículo 20 de la derogada Ley 23/2007, de 8 de octubre, de creación de la Comisión Nacional del Sector Postal (actualmente el artículo 20 de la Ley 3/2013 de creación de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia regula las funciones del Consejo); la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico; el artículo 49 de la Ley 43/2010, de 30 de diciembre, del Servicio Postal Universal; los derogados artículos 82 y 83 de la Ley 39/2003, de 17 de noviembre, del Sector Ferroviario (actualmente Ley 38/2015, de 29 de septiembre, del Sector Ferroviario), o el artículo 70 de la Ley 9/2014, de 9 de mayo, General de Telecomunicaciones), que puede concluir bien con un acto administrativo que puede posteriormente ser atacado ante la jurisdicción contencioso-administrativa, bien con un verdadero laudo arbitral. Por otro lado, la última reforma de la Ley de Arbitraje, por la Ley 11/2011, de 20 de mayo, introdujo una novedad importante: el arbitraje interadministrativo. Éste se destina a ajustar los conflictos que pueden surgir entre las propias administraciones. Según el nuevo texto (Texto de la Disposición Adicional Única de la Ley 11/2011, de 20 de mayo, de Reforma de la Ley 60/2003 de Arbitraje y de Reglamentación del Arbitraje Institucional en la Administración General del Estado), este método alternativo de resolución de conflictos se aplicará, entre otras cosas, cuando surja un conflicto entre la Administración General del Estado y sus organismos, o entre los organismos de la Seguridad Social (entre otros organismos que puede designar la ley) y estos últimos (de la Administración estatal únicamente). Sin embargo, este arbitraje se encuentra previsto sólo para conflictos de un importe superior a euros o de una importancia esencial para el interés público según la opinión de una de las partes y, desde luego, para las materias de naturaleza disponible. Finalmente, el procedimiento arbitral es extremadamente simple, en la medida en que está esencialmente basado en los informes que serán aportados por las partes, y que la resolución arbitral, que producirá plenos efectos de cosa juzgada y deberá ser fundada de Derecho, será pronunciada tras la revisión de la misma por parte del secretario. A diferencia de la situación descrita para España, el arbitraje administrativo se encuentra mucho más desarrollado en ciertos países de América Latina, donde, con la clara finalidad de atraer la inversión extranjera numerosos países han decidido no sólo suscribir diversos convenios internacionales en esta materia, sino también renunciar a las prerrogativas que poseen sus administraciones estatales respectivas con vistas a someter a arbitraje los desacuerdos que pueden surgir en el momento de la ejecución de un contrato público, y de tranquilizar de este modo al inversor cocontratante. Concretamente Perú, constituye el mejor ejemplo, o el más desarrollado, de reglamentación del arbitraje administrativo. Dicho esto, cabe referir que los sistemas jurídicos que contemplan esta posibilidad exigen que la institución que nos ocupa sea debidamente reglamentada por una ley que fije, entre otras cosas, las materias concretas que puedan ser conocidas por los árbitros, su formación o la naturaleza del arbitraje. En conclusión: las bases del arbitraje administrativo están lo suficientemente establecidas como para que esta institución pueda desarrollarse en mayor medida que la actual tanto en España como en los restantes sistemas jurídicos europeos, donde la evolución que ha sufrido esta institución atestigua el interés creciente de las personas jurídicas públicas respecto del arbitraje.

51 Llibertat significa escollir el teu propi camí No totes les mutualitats parlen el teu mateix idioma. Per això a Alter Mútua t oferim: La quota mensual més competitiva. Cobertures que s adapten a les teves necessitats i no tu a elles. Disposar del teu estalvi quan més ho necessitis. 175 anys evolucionant per seguir sent joves. Alter Mútua dels Advocats, la millor alternativa. Més informació: Tel i a les nostres xarxes socials

52 D UN COP D ULL COMISSIÓ PER A LA IGUALTAT DE DRETS DELS NOUS MODELS DE FAMÍLIA Taula rodona sobre Nous models de família en casos de desemparament i acolliments, a càrrec de la magistrada de família Elena Farré Trepat i moderada per la presidenta de la Comissió, Montserrat Fernández Garrido DRET PER A NO JURISTES La Biblioteca va organitzar una nova conferència del cicle Dret per a no juristes sota el títol Vols deixar lligat el teu futur? Testaments i herències. L advocat Santiago Espiau va participar-hi com a ponent TAULA RODONA Taula rodona sobre el documental Els internats de la por. A la taula, van participar la directora del documental, Montse Armengou; Pilar Rebaque, de la Comissió de la Memòria Històrica, Montserrat Fernández Garrido, presidenta de la Comissió per a la Igualtat dels Nous Models de Família i Encarnació Clotet, com a testimoni. COMISSIÓ MIXTA Reunió de la Comissió Mixta DGPC-ICAB celebrada al Complex Policial Central Egara.

53 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 D un cop d ull 53 RODA DE PREMSA La Secció de drets de la infància i adolescència del Col legi de l Advocacia de Barcelona alerten de la necessitat d una educació basada en el respecte i la dignitat per garantir que els infants puguin viure en pau. Hi va participar, el president de la secció Xavier Puigdollers, la vicerectora de la UB Carme Panchón i el director de Justícia i Pau, Eduard Ibáñez. PREMI AGUSTÍ JUANDÓ I ROYO La Comissió de Llengua Catalana del Consell de l Advocacia Catalana va lliurar el X Premi Agustí Juandó i Royo a l advocat barceloní Pere Cuxart Bartolí en reconeixement de la defensa de la llengua catalana durant la seva trajectòria professional. L acte va tenir lloc al Col legi de l Advocacia de Barcelona CONFERÈNCIA El Consell Català del Moviment Europeu i l Il lustre Col legi de l Advocacia de Barcelona van organitzar el debat La crisi dels refugiats a Europa SUCCESSIONS La Secció de Dret Civil i l Associació Catalana d Especialistes en Dret de Successions (ACEDS) van organitzar una conferència per donar a conèixer les novetats legislatives que incorpora l aprovació i entrada en vigor de la Llei 46/2104 del Parlament Andorrà sobre la successió per causa de mort i les perspectives d evolució del Dret Privat Andorrà amb una referència específica a la futura regulació del Dret de Família.

54 D UN COP D ULL 25 ANYS DE COL LEGIACIÓ La diputada de la Junta de Govern Elena Moreno i Badia va ser una de les homenatjades pels seus 25 anys d exercici de la professió. NOUS COL LEGIATS A LA SESSIÓ SOLEMNE En representació dels nous col legiats Josep Puigdollers Pujol i Andrea Arcos Martínez van prometre o jurar respectar les normes deontològiques de l advocacia durant la Sessió Solemne. 50 ANYS DE COL LEGIACIÓ El president de l Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Josep- Delfí Guàrdia i Canela va ser una de les 53 persones que enguany compleixen les noces d or de la professió.

55 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 D un cop d ull 55 MERCAT SOLIDARI La Fundació Ignasi de Gispert va participar al Mercat Solidari instal lant un estand al Centre de Formació del Col legi. Des d aquest va poder facilitar informació a la ciutadania sobre les seves funcions i projectes. SANT RAIMON DE PENYAFORT A LA DELEGACIÓ D IGUALADA CONCURS D ORATÒRIA AMADEU MARISTANY El Grup de l Advocacia Jove va celebrar el Concurs d Oratòria Amadeu Maristany el passat 11 de febrer amb l objectiu de promoure la destresa i enginy dialèctic dels nous lletrats La Delegació d Igualada va celebrar dins les activitats de Sant Raimon de Penyafort, una xerrada col loqui sobre el llibre L impacte de l estatut de la víctima del delicte en el procés penal en el qual van intervenir les autores d aquesta obra, les magistrades Maria Antònia Coscollola i Maria Vanesa Riva. També es va celebrar un sopar per commemorar aquesta festivitat.

56 BIBLIOTECA Aquesta secció conté una sel lecció d obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica ( per ex o també [324.4(46)Hor]). REVISTES Ius et ciencia: revista electrónica de derecho y ciencia [en línia] Editor: Grupo de Investigación SEJ-504. Universidad de Sevilla ISSN: Periodicitat: semestral 1r fasc.: N. 1 (2015)- Accés lliure ebook Biblioteca Digital [ Família i successions Catalunya. Revistas digitales: actualidad, análisis y opinión [en línia] Editor: Editorial Jurídica Sepín Periodicitat: mensual 1r fasc.: N. 0 (nov. 2015)- Accessible només des de la Sala Multimèdia de la Biblioteca Procesal civil. Revistas digitales: actualidad, análisis y opinión [en línia] Editor: Editorial Jurídica Sepín Periodicitat: mensual 1r fasc.: N. 0 (nov. 2015)- Accessible només des de la Sala Multimèdia de la Biblioteca DESTAQUEM: Cuestiones novedosas del juicio verbal, EN: Práctica de tribunales, n. 117, nov.-dic Versió en línia accesible només des de la Sala Multimèdia de la Biblioteca Derechos económicos y sociales en el contexto de globalización y la era digital, EN: Revista europea de derechos fundamentales, n. 25, 1r sem. 2015, 491 p. MONOGRAFIES DRET ADMINISTRATIU CALVO SÁNCHEZ, LUIS A vueltas con la reforma de los servicios y colegios profesionales. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Civitas, [ (46)Cal] CERRILLO I MARTÍNEZ, AGUSTÍ; PONCE I SOLÉ, JULI (COORDS.) Transparència, accés a la informació pública i bon govern a Catalunya: comentaris sobre la Llei 19/2014, de 9 de desembre. Barcelona: UOC: Escola d Administració Pública de Catalunya, [ (46.71)Tra] COBREROS MENDAZONA, E. Responsabilidad patrimonial del Estado por incumplimiento del derecho de la Unión Europea. Madrid: Iustel, [35.076(4-672UE)Cob] EMBID IRUJO, ANTONIO (COORD.); AMAYA ARIAS, ÁNGELA MARÍA [ET AL.] AGUA, ENERGÍA, CAMBIO climático y otros estudios de derecho ambiental: en recuerdo a Ramón Martín Mateo. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, 2015.[ (46)Agu] MOLINA MOLINA, JOSÉ Por qué la transparencia. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46)Mol] Práctica contenciosa para abogados: 2015: los casos más relevantes sobre litigación y arbitraje en 2014 de los grandes despachos. Las Rozas (Madrid): La Ley, [ (076):351.9Pra] QUADRA-SALCEDO FERNÁNDEZ DEL CASTILLO, TOMÁS DE LA (DIR.); VIDA FERNÁNDEZ, JOSÉ (COORD.); ALVARIÑO ÁLVAREZ, RICARDO (AUTS.) [ET AL.] Derecho de las telecomunicaciones. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Civitas, [ (46)Der] QUINTANA LÓPEZ, TOMÁS (DIR.); CASARES MARCOS, ANABELÉN (COORD.); ARROYO YANES, LUIS MIGUEL (AUTS.) [ET AL.] Urbanismo sostenible: rehabilitación, regeneración y renovación urbanas. Valencia: Tirant lo Blanch, [ (46)Urb] ebook Biblioteca Digital RAMOS HERRANZ, ISABEL La publicidad en el sector audiovisual. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46): Ram] DRET CIVIL ACASADO ANDRÉS, BLANCA Responsabilidad civil deportiva: daños a espectadores y terceros. Las Rozas (Madrid): La Ley, [347.56(46):796Cas] FLORS MATÍES, JOSÉ Responsabilidad civil y seguro en la circulación de vehículos a motor: baremo de indemnizaciones. Valencia: Tirant lo Blanch, [ (46) 2015 Flo] ebook Biblioteca Digital MARTÍNEZ VÁZQUEZ DE CASTRO, LUIS; ESCRIBANO TORTAJADA, PATRICIA (COORDS.) Comentarios a las sentencias del Tribunal Constitucional en materia civil. Valencia: Tirant lo Blanch, [347(46)Com] MICÓ GINER, JAVIER Del derecho de superficie, una visión general desde el Codi Civil de Catalunya. Valencia: Tirant lo Blanch, vol. [ (46.71)Mic] ebook Biblioteca Digital El nostre dret de cada dia: innovacions i reformes: XIII Jornades de Dret de familia. Barcelona: Societat Catalana d Advocats de Família, [347.6(46.71)(063)Jor] PUYAL SANZ, PABLO El nuevo régimen de coordinación entre el catastro y el registro de la propiedad. VALENCIA: TIRANT LO BLANCH, [ (46)PUY] SÁNCHEZ RUIZ DE VALDIVIA, INMACULADA; OLMEDO CARDENETE, MIGUEL (DIRS.) Presente y futuro del mercado hipotecario y Ley de segunda oportunidad para consumidores/ as y empresarios/as. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [347.27(46)Pre]

57 Món Jurídic #304 Gener/Febrer 2016 Biblioteca 57 Recurs electrònic ebook Biblioteca Digital Per a més informació consulteu el Catàleg de la Biblioteca DRET CONSTITUCIONAL AGUILERA VAQUÉS, MAR; SERRA CRISTÓBAL, ROSARIO Rights and freedoms in the Spanish Constitution. VALENCIA: TIRANT LO BLANCH, 2015.[342.7(46) 1978 AGU] ASÍS ROIG, RAFAEL DE; ANSUÁTEGUI ROIG, FRANCISCO JAVIER (DIRS.) Essays on human rights. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [DH-342.7Ess] LASAGABASTER HERRARTE, IÑAKI (DIR.); LASAGABASTER HERRARTE, IÑAKI (AUTS.) [ET AL.] Convenio Europeo de Derechos Humanos: comentario sistemático. 3ª ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Civitas, [DH-342.7(4)Con] DRET FISCAL CAZORLA PRIETO, LUIS MARÍA La ética en el derecho de los mercados financieros. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Civitas, [347.73:174Caz] CUBERO TRUYO, ANTONIO (DIR.) Hacienda pública y dimensión internacional de la riqueza. Valencia: Tirant lo Blanch, [336.1Hac] MARTÍN FERNÁNDEZ, JAVIER [ET AL.] El Impuesto sobre sucesiones y donaciones: (aspectos civiles y tributarios). Valencia: Tirant lo Blanch, [ (46)(035)IMP] Bruselas I refundido. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (4-672UE)Com] ESTEBAN DE LA ROSA, FERNANDO (ED.)La protección del consumidor en dos espacios de integración: Europa y América: una perspectiva de derecho internacional, europeo y comparado. Valencia: Tirant lo Blanch: Redprea, [ Pro] ALICIA (COORD.) Trabajo a distancia y teletrabajo: estudios sobre su régimen jurídico en el derecho español y comparado. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46):004Tra] MERCADER UGUINA, JESÚS R. (DIR.); PUEBLA PINILLA, ANA DE LA; GÓMEZ ABELLEIRA, FRANCISCO JAVIER (COORDS.) Ley reguladora de la jurisdicción social comentada y con jurisprudencia. Las Rozas (Madrid): La Ley, [331.16(46) 2011 Ley] MONTERROSO CASADO, ESTHER (DIR.); GOÑI RODRÍGUEZ DE ALMEIDA, MARÍA [ET AL.] Responsabilidad empresarial. Valencia: Tirant lo Blanch, [ (46)Res] MILIAN I MASSANA, ANTONI Más sobre derechos lingüísticos: reflexiones sobre los límites constitucionales y su interpretación por el Tribunal Constitucional. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Institut d Estudis Autonòmics: Valencia: Tirant lo Blanch, [ (46)Mil] ebook Biblioteca Digital Practicum protección de datos: Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46)(076)Pra] TORNOS MAS, JOAQUÍN De Escocia a Cataluña: referéndum y reforma constitucional. Madrid: Iustel, [342.8(46.71:41)Tor] DRET INTERNACIONAL ANDRÉS SÁENZ DE SANTA MARÍA, PAZ; DÍEZ- HOCHLEITNER, JAVIER; MARTÍN Y PÉREZ DE NANCLARES, JOSÉ (DIRS.); ANDRÉS SÁENZ DE SANTA MARÍA, PAZ (AUTS.) [ET AL.] Comentarios a la Ley de Tratados y otros Acuerdos Internacionales (Ley 25/2014, de 27 de noviembre). Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Civitas, [341.24Com] BLANCO-MORALES LIMONES, PILAR (COORDS.) [ET AL.] Comentario al Reglamento (UE) nº 1215/2012 relativo a la competencia judicial, el reconocimiento y la ejecución de resoluciones judiciales en materia civil y mercantil:reglamento PEREÑA VICENTE, MONTSERRAT; DELGADO MARTÍN, PALMIRA (DIRS.); HERAS HERNÁNDEZ, Mª DEL MAR (COORD.) Nuevas orientaciones del derecho civil en Europa. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [347(4-672UE)Nue] DRET LABORAL CASSINI GÓMEZ DE CÁDIZ, JAVIER (DIR.) Practicum prevención de riesgos laborales: Valladolid: Lex Nova Thomson Reuters, [331.82(46)(076)Pra] GARCÍA-PERROTE ESCARTÍN,IGNACIO; MERCADER UGUINA, JESÚS R. (DIRS.)Cláusulas de vanguardia y problemas prácticos de la negociación colectiva actual. Valladolid: Lex Nova Thomson Reuters, [331.15(46) 2012 Cla] MELLA MÉNDEZ, LOURDES (ED.); VILLALBA SÁNCHEZ, Práctica laboral para abogados: 2015: los casos más relevantes en 2014 de los grandes despachos. Las Rozas (Madrid): La Ley, [ (076):331Pra] SEMPERE NAVARRO, ANTONIO V. (DIR.) Ley de la jurisdicción social. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [331.16(46) 2011 Esp] DRET MERCANTIL AGUSTINOY GUILAYN, ALBERT; MONCLÚS RUIZ, JORGE Aspectos legales de las redes sociales. Barcelona: Bosch, [347.74:004.7Agu]

58 BIBLIOTECA Aquesta secció conté una sel lecció d obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica ( per ex o també [324.4(46)Hor]). AZNAR GINER, EDUARDO (COORD.); MONDÉJAR AMBOU, SANTOS; MONSALVE MORA, RAÚL Formularios Concursales: formularios y documentos adaptados a la práctica diaria del administrador concursal. 6ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, [ (46) 2011 (083.2)Azn] ebook Biblioteca Digital DAVARA RODRÍGUEZ, MIGUEL ÁNGEL Manual de derecho informático. 11ª ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [347.74(46)(035):004.7Dav] GILSANZ LLORENTE, LUIS JAIME Guia comentada para la elaboración de proyectos empresariales. Cizur Menor (Navarra): Lex Nova Thomson Reuters, [658(036)Gil] LLORET VILLOTA, JUAN; MARQUÉS VILALLONGA, JOSÉ MARÍA (COORDS); ANSOTEGUI, CARMEN [ET AL.] La venta de la unidad productiva en sede concursal. Barcelona: Bosch, [ (46) 2003 VEN] MORENO SERRANO, ENRIQUE Los administradores de una sociedad de capital ante una situación de insolvencia. Las Rozas (Madrid): La Ley, [ (46): Mor] MORENO UTRILLA, DAVID La sindicación de bloqueo en las sociedades anónimas. Valencia: Tirant lo Blanch, [ (46)Mor] ebook Biblioteca Digital ORTEGA BURGOS, ENRIQUE (DIR.); ORTEGA BURGOS, ENRIQUE; TERRAZAS TERRAZAS, CARLOS (COORDS.) La franquicia. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46)Fra] SOLER LÓPEZ, CARLOS JOSÉ Ley concursal. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46) 2003 Sol] Todo: contratos para la empresa: Valencia: CISS, [347.74(46)(083.2)Tod] VELASCO FABRA, GUILLERMO JOSÉ El auditor de cuentas. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46)Vel] VIZCAÍNO GARRIDO, PEDRO LUIS El interés social como fin de la actividad gestora de los administradores de las sociedades en crisis: acreedores frente a socios. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46): Viz] DRET PENAL ACOSTA GALLO, PABLO Derecho de la seguridad, responsabilidad policial y penitenciaria. 2ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, [351.75(46)Aco] ebook Biblioteca Digital AGUILAR GARCÍA, MIGUEL ÁNGEL (DIR.); GÓMEZ MARTÍN, VÍCTOR (AUTS.) [ET AL.] Manual práctico para la investigación y enjuiciamiento de delitos de odio y discriminación. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Centre d Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, ebook Biblioteca Digital ARROYO JIMÉNEZ, LUIS; NIETO MARTÍN, ADÁN (DIR.) [ET AL.] Autorregulación y sanciones. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46):347.19Aut] DAZA BONACHELA, MARÍA DEL MAR Escuchar a las víctimas: victimología, derecho victimal y atención a las víctimas. Valencia: Tirant lo Blanch, [343.98(46)Daz] ebook Biblioteca Digital GÓMEZ TOMILLO, MANUEL (DIR.) Comentarios prácticos al Código Penal. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, vol. [343.2(46) 2015 Com] GRANDE SEARA, PABLO; PILLADO GONZÁLEZ, ESTHER La justicia penal ante la violencia de género ejercida por menores. Valencia: Tirant lo Blanch, [ (46): Gra] ebook Biblioteca Digital MARTÍNEZ GARCÍA, ELENA (DIR.); VEGAS AGUILAR, JUAN CARLOS (COORD.); BELANDO GARÍN, BEATRIZ (AUTS.) [ET AL.] La orden de protección europea: la protección de víctimas de violencia de género y cooperación judicial penal en Europa. Valencia: Tirant lo Blanch, [ (4-672UE): Ord] ebook Biblioteca Digital MARTÍNEZ PUERTAS, LEANDRO; PUJOL CAPILLA, PURIFICACIÓN Guía para prevenir la responsabilidad penal de la empresa. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46) (036):347.19Mar] MIR PUIG, CARLOS Derecho penitenciario: el cumplimiento de la pena privativa de libertad. 3ª ed. Barcelona: Atelier, [343.26(46)(035)Mir] MONGE FERNÁNDEZ, ANTONIA El delito concursal punible tras la reforma penal de 2015: (análisis de los artículos 259 y 259 bis CP). Valencia: Tirant lo Blanch,

59 Món Jurídic #304 Gener/Febrer 2016 Biblioteca [ (46) 2015 Mon] ebook Biblioteca Digital PELÁEZ MARTOS, JOSÉ MARÍA Manual práctico para la prevención del blanqueo de capitales. 2ª ed. Valencia: CISS, 2014.[ (46)(035)Pel] POELEMANS, MAITÉNA (COORDS.) [ET AL.] El fenómeno de la prostitución: cooperación franco-española en la lucha contra la trata de seres humanos = le phénomène de la prostitution: la coopération franco-espagnole dans la lutte contre la traite des êtres humains. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46:44)Fen] VILAJOSANA, JOSEP M. Las razones de la pena. Valencia: Tirant lo Blanch, [343.24(46)Vil] ZÁRATE CONDE, ANTONIO; GONZÁLEZ CAMPO, ELEUTERIO Derecho penal parte general. Las Rozas (Madrid): La Ley, [343.2(46) 2015 (035)Zar] ZUGALDÍA ESPINAR, JOSÉ MIGUEL; MARÍN DE ESPINOSA CEBALLOS, ELENA BLANCA (DIRS.); ALLER, GERMÁN (AUTS.) [ET AL.] La responsabilidad criminal de las personas jurídicas en Latinoamérica y en España. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46:7+8):347.19Res] DRET PROCESSAL ASENCIO MELLADO, JOSÉ MARÍA Prejudicialidad en el proceso penal y criminalización social. Valencia: Tirant lo Blanch, [347.91/.95(46):343.1Ase] ebook Biblioteca Digital de l Advocacía de Barcelona, [343.1(46) 2015 Esp] Especial reforma de la Ley de Enjuiciamiento Civil 2015: objetivo: papel cero. Las Rozas (Madrid): Wolters Kluwer, [347.91(46) 2015 Esp] MURGA FERNÁNDEZ, J UAN PABLO Subasta judicial y transmisión de la propiedad. Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Aranzadi, [ (46)Mur] SANJURJO REBOLLO, BEATRIZ Lexnet abogados: notificaciones electrónicas y presentación de escritos y demandas. Barcelona: V-lex: Il lustre Col legi de l Advocacía de Barcelona, [ (46) (036):004.7San] RECENSIONS FUENTES-LOJO LASTRES, ALEJANDRO ; FUENTES-LOJO RIUS, ALEJANDRO Comentarios al régimen jurídico de la propiedad horizontal de Cataluña: comentarios, problemática y jurisprudencia. Hospitalet de Llobregat (Barcelona): Bosch, [ (46.71)Fue] Aquest llibre conté la regulació vigent en matèria de propietat horitzonal del Llibre V del Codi Civil de Catalunya, d acord amb la Llei 5/2015, de 13 de maig. La sistemàtica utilitzada en l obra és la tradicional seguida en obres anteriors de Fuentes-Lojo. Dividida en dues parts, a la primera es transcriu, analitza i comenta cada article de la llei, abordant la problemàtica pràctica sorgida o que pugui suscitar sobre la seva interpretació i aplicació, amb cita de la doctrina i de la jurisprudència més rellevant. A la part segona, s hi analitza la problemàtica processal que suscita l exercici de les accions emparades en la normativa de la propietat horitzontal, en consonància a les darreres modificacions de la legislació processal. GARRIGA SUAU, GEORGINA Responsabilidad civil del abogado: elección de la ley aplicable y aseguradoras de responsabilidad civil profesional. CIZUR MENOR (NAVARRA): THOMSON REUTERS ARANZADI, [ (46)GAR] Aquesta obra aborda la problemàtica que la internacionalitat de la responsabilitat civil presenta per als subjectes afectats i ofereix els diversos mecanismes que permeten gestionar-la en presència d asseguradores que garanteixin la referida responsabilitat civil de l advocat. L objecte de l estudi és la intervenció de les asseguradores de responsabilitat civil professional en l elecció de la llei aplicable i la responsabilitat civil contractual o extracontractual en la qual els advocats poden incórrer en l exercici de la seva professió. Especial enjuiciamiento criminal 2015: un año de reformas. Las Rozas (Madrid): Wolters Kluwer; Il lustre Col legi

60 DE TOT I MÉS El Centre de Documentació/Biblioteca té la satisfacció de convidar-vos a passar per l ICAB, de 10 a 18 h. on hi trobareu llibres i roses per tots els col legiats i col legiades. Com sempre totes les editorials jurídiques -o gairebé totes- hi participen, aportant llibres i documents jurídics en paper o en suport digital, absolutament moderns i al dia. LA BIBLIOTECA S AVANÇA A SANT JORDI Aquest any Sant Jordi és dissabte, la gran festa dels llibres, la celebrarem el divendres 22 d abril. Veniu a la Fira!!! A més aquest any ja celebrem 10 anys d aquesta Fira. Vam començar a poc a poc, i sent molts pocs, no està mal dir-ho però cada any hem anat creixent i molt. L any 2015 es van recollir llibres i roses per més d un miler d advocades i advocats. Aquest any en volem ser més!!! Podeu aprofitar per recollir el vostre llibre i la rosa, a més us ensenyarem i us farem demostracions dels serveis més ben valorats i útils: la Biblioteca Digital, el Servei de Difusió Selectiva de la Informació (DSI), les Bases de Dades Jurídiques, el Catàleg de la Biblioteca i els Dossiers Temàtics, n hi ha molts més... Us ensenyarem a usar tots els recursos que ja teniu disponibles (i gratuïts!!!) per internet, des de la pàgina web de l ICAB, i us adonareu del poc que

61 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 De tot i més 61 ens empreu. Sobretot tenim moltes ànsies de mostrar-vos la Biblioteca digital, que inclou tots aquells llibres, articles i revistes que podeu consultar des de casa, des del despatx, qualsevol dia a qualsevol hora. Ja n hi ha més de 3.000, i segur que a finals d any ja seran Per tal d arrodonir-ho cada hora (11, 12, 13 i 14 h.) hi hauran visites guiades per la Biblioteca on es veuran els seus interiors, les seves sales antigues plenes de llums de colors, i el seu gran fons bibliogràfic antic. Veureu llocs on no hi pot entrar ningú. Des del proppassat Nadal el Centre de Documentació/Biblioteca ha tret tot un seguit de productes de marxandatge, els Trossets de Biblioteca. En primer lloc tenim uns cartells/pòsters reproduccions del gran atles que es custodia a l ICAB: la Blaviana (s. XVII), i són dos: una Rosa dels Vents on hi apareixen tots els vents, dividits segons les estacions de l any, que estan representades per angelets grassonets (i putti). L altra és un magnífic mapa de Catalunya. A més, tenim tot l alfabet per tal de poder confeccionar el vostre ex-libris, podeu escollir la vostra inicial, de totes les caplletres ornades que hi ha en el fons antic de la Biblioteca. Potser personalitzada o no, només varia el temps en el qual el podeu tenir. Finalment, com a bona Biblioteca, no hi podien faltar els punts de llibres amb imatges dels nostres llibres i de la Biblioteca, n hi ha 6 de diferents i tots perfectament col leccionables, a més de tenir un petit record nostre. Us esperem el divendres 22 d abril de 10 a 18 h.!

62 CLUB ICAB Ara pots gaudir de més de 300 ofertes. Visita la nova web del Club ICAB.

63 Anu-MOV-CAT-02/16 MUTUALIDAD GENERAL DE LA ABOGACÍA, Mutualidad de Previsión Social a Prima Fija. Inscrita en el Reg. de Entidades Aseguradoras, Sec. Previsión Social con el nº C.I.F.: V-28/ Domicilio Social: Serrano, Madrid Ara més que maia Mobilitza el pla de pensions a la Mutualidad EEVOLUCIÓ DE LA RENDIBILITAT DEL PLA UNIVERSAL ENFRONT DE PLANS DE PENSIONS INDIVIDUALS 10% 8% 6% 4% 2% 0% -2% -4% -6% -8% RENDIBILITAT 5,20% 1 2 1,23% Rendibilitat del Plan Universal 2015 ESTABILITAT 6,51% 5,81% Plan Universal Plans de pensions individuals 5,72% -6,44% -10% Per a més informació, truca al o envia un correu a Atenció personalitzada Mobilitza l ara Delegació de la Mutualidad de la Abogacía Il lustre Col legi de l Advocacia de Barcelona Rendibilitat dels plans de pensions individuals 2015 Patricia Ruiz Puente C/ Mallorca, Barcelona Telèfon: Pendent d aprovació per part de l Assemblea general. Rendibilitat mitjana anual des del 2005: 5,49 %. Cap rendibilitat passada no pressuposa cap rendibilitat futura. 2. Font: INVERCO, gener del Rendibilitat mitjana anual des del 2005: 3,08 %. 4,70% -1,17% 5,20% 1,23% ra.

64 ANUNCIS OFERTES DESPATX A COMPARTIR Aragó nº 335, 1º. Precio alquiler desde 140 a 250. Teléfono, adsl, Sala de juntas. Tel , Álvaro. Aragó, 383, despatx entrada i claus pròpia c. 30m2 exterior tranquil, no moblat Col laboracions. Temes inmob. Conserge. 440 tot inclòs. Tel Aribau/París, finca antiga de l Eixample. Recepció i sala reunions comú amb altres companys. Despatxos individuals 190/290 adsl i despeses incloses. Tel Assessoria, àmplia cartera clients al Penedès busca col laboradors en àrees laboral/civil/mercantil. Preu cessió despatx 300. Llum, aigua, adsl, a/a i secretaria inclòs. Tel Av. Carles III, 195 /mes, despacho individual, muy bien comunicado, próximo a la ciudad judicial, climatizado, parquet, conserje, etc. Tel Av. Diagonal, sala de juntes, recepcionista/secretaria, tots els serveis, wifi, neteja, tot reformat, impecable, servei de domiciliacions. Tel Cris. Av. Diagonal 440. Exterior a xamfrà, molt lluminós, moblat o no, apte 2 persones, 18 m2, dins pis principal de 180m iva, c/a/a, aigua, llum, adsl, neteja, sala de juntes Jordi. Av. Diagonal/Aribau, para profesional con auxiliares con posible colaboración. Precio todo incluido, salvo teléfono, 800 /mes. Tel Av. Diagonal/Balmes, Despatx individual, ofereix serveis i equipaments: moblat, secretària, us de sales, domiciliacions, trucades, fax, fotocòpies, wifi. Possible col laboració i difusió on-line. Tel Av. Diagonal/Muntaner des de 80 /mes. Despatx virtual, secretaria, varies sales de visita i de juntes, domiciliació, gestió correspondència, trucades, fotocòpies, wifi. Tel Av. Diagonal/Pg. de Gràcia, despachos de 120, 60 y 14 m2, todo incluido: conserje, recepción, suministros, sala juntas, office, sin amueblar. Tel Av. Diagonal/Pg. Sant Joan, Advocada busca company per compartir despatx i col laborar. 14m2, moblat, serveis inclosos menys telèfon, 450. Pref. Mercantil/laboral/fiscal. Tel Balmes, 15 m2. Sala de Juntas. Suministros incluidos (excepto teléfono) Internet -Fibra Óptica. Fotocopiadora/ Scanner/Fax en red iva. Tel Balmes 188, 4-1 Oficina virtual de diseño, domiciliación social y fiscal, recepción notificaciones, recepcionista, wifi, fax, Sala de Juntas. 100 / mes Tel Balmes/Av. Diagonal, 180 m2, despatx individual, 10m2, inclou: servei de secretaria, a/a/c, aigua, llum, fibra óptica, trucades, sala juntes, office, neteja iva. Tel Balmes/Av. Diagonal, despatx individual 9m2, finca regia, iva, inclou secretaria, a/a/c, aigua, llum, fibra óptica, trucades, sala juntes, office, neteja. Tel Balmes/Laforja, finca amb conserge, despatx individual, c/a/a, sala de juntes, office, aigua, llum, gas, neteja Tel Balmes/Marià Cubí, inclou serveis, sala de juntes, adsl, conserge, secretaria. Despatx amb llum natural de 20m2 aprox. Amb mobles o sense. 500 /mes. Tel Balmes/Padua, 9m2. Precio a negociar (horario ilimitado, wifi, sala de juntes i visites, portería, fotocop., fax, correo-e.). Posible colaboración. Tel / Balmes/Travessera. 18m2 amb dret a ús de sala de reunions. Ideal per compartir amb altres professionals. Ubicació immillorable 504 /mes + iva Agustí. Balmes/Valencia. Despacho de abogados y economistas disponen de 2 despachos para compartir. Finca regia. Sala de espera y sala de juntas comunes. Tel Balmes/Vía Augusta, 9 m2-225 /mes Servicios incluidos: fax - centralita - sala juntas - tel. individual - wifi. Posible colaboración letrada. Tel Bruc/Consell de Cent. Despatxos 300/275. Inclòs neteja, adsl, fax, fotocopiadora, us de sala de Juntes, subministres menys telèfon. Despatxos exteriors i lluminosos Bufet d Advocats ofereix: Espai de treball amb dret a sala de juntes i possible col laboració. 250 / mes. Recepcionista, aigua, llum, a/a, adsl, fax i neteja. Bon ambient de treball. Tel Ciutat de la Justícia, 350 /m exterior, despeses incl, Wifi, Sala de juntes. Portabilitat tel, fax, o nº nou. Edifici oficines, a 25 m Jutjats de Barcelona, Conserge, Seguretat 24h. Tel Córcega, Rbla. Catalunya/Pg. Gràcia, 12m2 amueblado, teléfono, conserje, fotocop., fax, c/a/a, agua, luz, adsl, wifi, limpieza, cocina off., sala reuniones 18m2. Tel Francesc Macià, de 12,5m2, amueblado, exterior, a/a, sala de reuniones y archivo. Conserje. Preferente laboralista. 350 /mes, más gastos. Tel Gran Via/Girona, entresol i planta baixa, porteria. 2 sales de juntes, a/a, arxius, fotocopiadora/fax/ adsl. Tel Ma Rosa.

65 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Anuncis 65 Gran Vía/Roger de Llúria, abogados con despacho a compartir, 275 /mes, dispone de sala juntas, parquet, conserje, recepción llamadas, wifi, fax, fotocopiadora, limpieza. Tel Mallorca/Muntaner, 15m aprox. conserje. Parquet, c/a/a, exterior, internet. Sala de juntas y limpieza. Servicios incluidos, posible colaboración. 300 /mes. Mª José. Tel Mandri, despacho para 1 o 2 persones, Sala de Juntas con gran capacidad. Todos servicios incluidos. Posibilidad colaboraciones. Tel Muntaner/Travessera. Despatx virtual hores convingudes 100 /mes. Sala de juntes, domiciliació, correspondència, recepció de trucades i fax. Molt bona imatge. Tel Muntaner 272 /Travessera. Despatx individual moblat o no, servei de recepció, telèfon, internet, aigua, llum, calefacció, fibra òptica, còpies, office, neteja Collaboració Muntaner/Vía Augusta, despacho de 18m2 x 350 /mes, todos los suministros y servicios en Entresuelo de finca regia con conserje. Posibilidad sinergias. Tel Pau Claris/Rosselló, Despacho amueblado exterior con a/a y con mesa de juntas. Muy amplio en finca regia con ascensor. Servicios incluidos. Tel Pau Claris/Rossellò, metro Av. Diagonal. Amplio despacho con/sin muebles. Sala de juntas, gastos de telefonía fija, fotocopiadora, fax, limpieza, climatizado, todo incluido 250 /mes. Tel París/Enrique Granados, 4 despachos amueblados de 12, 12,5, 14 y 17 m.2, exteriores, conserje, recepción, sala de juntas, agua, luz, limpieza, adsl, Wifi. 350, 400, 500. Tel Plaza Molina, buen ambiente precisa colaboradores, 350 /mes + iva para abogados, procuradores, economistas o gestores servicio, recepción, wifi, limpieza. Tel Provença/Rbla. Catalunya, despacho amueblado, entrada inmediata, verlo llamar tardes. Tel Rbla. Catalunya/Pg. Gràcia/ València, despatx virtual amb secretària i sales de juntes, gestió de trucades, correspondència, fax, notificacions, wifi. Excel lent imatge 100 /mes. Tel Roger de Llúria/Aragó, despacho virtual, domicilio profesional, recepción de notificaciones. 90. Opción servicio de atención al cliente y sala de reuniones. Tel Ronda Sant Pau, 73/St. Antoni. Despacho para compartir zona comercial, totalmente equipado Edificio nuevo luminoso, todos los servicios, sala de juntas, secretaria. Posibles colaboraciones. Tel Ronda Sant Pere/Pl. Urquinaona, despatx dedicat a dret laboral, dret de família, funció pública, ofereix despatx a compartir 200 /mes, tot exterior, despeses incloses, Tel Rosselló 188. Despatx virtual de disseny. Recepcionista, domiciliació, gestió, correspondència, sales de juntes, wifi, fax. Des de 50 / mes. Tel Rosselló 244 entre Pg. de Gracia y Pau Claris. Despacho de superficie 20m2, en finca regia, 450. Incluye recepción, sala de reuniones, gastos de mantenimiento. Tel Pablo Gómez. Sardenya/Trav. Gràcia, despatx totalment equipat: sala de juntes, telèfon, fax, adsl, a/a, mobles. Possible col laboració. Preu a convenir. Tel , Josep Ma. Travesera/Vía Augusta, 20 m2, amueblados, con iluminación, servicio recepción, sala de juntas, wifi, limpieza. 450 /mes + iva, Mario Tuset, mesa en espacio de 80m2, luminoso, con dos abogados más, se comparte secretaría, sala de juntas, wifi e impresiones, 250. Tel València/Rbla. Catalunya/ Pg. Gràcia, despatx virtual amb secretària i sales de juntes, gestió de trucades, correspondència, fax, notificacions, wifi. Excel lent imatge 100 / mes. Tel Valencia/Rbla. Catalunya, despacho virtual,80 / mes, domiciliación de actividad, sala de juntas, información diaria de llamadas y notificaciones, fax. Excelente imagen. Mònica Tel Valencia/Roger de Llúria, Grande area de trabajo 50 metros. Conserje. Sala de reuniones, internet. Servicios incluidos. Posible colaboración. 600 /mes Via Laietana, amplia sala de juntas, 10 /hora. Despacho virtual, 50 o 30 /mes, con o sin servicio de fax y recepción de correo , Vía Laietana/Urquinaona, quedan 2 despachos 13m2 y 15m2. Exteriores, soleados, reformados. 430/450 + iva. Adsl, suministros, cocina, sala juntas. Colaboración. Fotocasa ref Tel Vilanova i la Getrú, ubicado en edificio muy céntrico, junto mercado principal. Ideal para economista, abogado fiscalista, laboralista. Servicio de Secretaria incluido. 300 /mes. Tel Vilanova i la Geltrú, despatx per compartir moblat; cèntric, secretària. Súper bon ambient. 275 /mes. Possibilitat de serveis. Tel DESPATX PER LLOGAR I VENDA Per jubilació venc o llogo despatx a Badalona, 100m2, façana 15m2, 4 sales i arxiu, sala de juntes amb mobles. Pàrquing doble. Tel

66 Món Jurídic #304 Febrer/Març 2016 Anuncis 66 Alquilamos despachos luminosos y espaciosos y bien amueblados en Pg. San Joan, a partir de 100, en función de las dimensiones y demás características concretas. Tel Local en lloguer, de 120m2, entresol, molt lluminós, 120m2 diàfans, sense mobiliari, c/travessera Gracia nº18, Zona Francesc Macià, conserge dia i nit. Preu Tel Alquilo despacho amueblado 100 m2, 5 despachos (1 c/sala juntas, 3 c/ luz exterior), sala espera, office, archivo. 2 ascensores. Conserje / mes + Gtos. Comunidad. E. Granados/Córcega, Tel Se vende despacho, zona Fira, Pl. España, muy iluminado, 105m, parquet, ascensor, instalaciones modernas, sala de juntas, ascensor. Amueblado y con muebles susceptibles de ser adquiridos. Tel Se vende despacho de abogados (aprox. 100m2) entresuelo, con muebles y libros. En Numància/Berlín/Robrenyo. Precio a negociar. Tel / COL LABORACIONS Abogada con despacho y experiencia en procesal, mercantil, laboral y civil, ofrece colaboraciones y sustituciones en vistas Abogada especializada en derecho laboral, se ofrece para colaboraciones y/o sustituciones para despachos que deseen ofrecer esta disciplina. Tel Abogada con despacho en Barcelona se ofrece para colaboraciones en asuntos de Derecho Civil/Familia. Diana Tel Abogado, perito judicial calígrafo, ofrece colaboración para informes sobre falsedad documental y firmas. Tel icab.es Abogado Sénior se ofrece para colaboraciones en asuntos de materia laboral. Tel Abogado/Economista, más de 20 años de experiencia, despacho en Barcelona, ofrece peritaciones judiciales de carácter económico, en las áreas civil, mercantil, fiscal, laboral. Tel Abogado ejerciente ofrece colaboraciones/ sustituciones o contratación en despachos de Barcelona. Amplia experiencia en laboral, civil y mercantil. Tel cat Abogado especializado en Laboral, amplia experiencia, ofrece colaboraciones, sustituciones, asesoramiento y cualquier otra gestión de la forma que se acuerde. Pedro Abogado colegiado y ejerciente en Italia y Barcelona se ofrece para colaboraciones, sustituciones o contratación en despachos de Barcelona. Amplia experiencia de la rama civil en Italia. Tel Advocada i graduada social amb anys d experiència, ofereix col laboracions en civil i laboral, així com per fer substitucions en vistes i altres actuacions. Tel Advocada amb despatx propi i experiència en dret penal i família, ofereix col laboracions externes. Tel Advocat, especialista en gestió de cobrament, experiència en processal, civil i mercantil ofereix col laboracions i substitucions en vistes Advocat Fiscalista amb dilatada experiència i despatx propi ofereix col laboracions en Assessorament, Planificació i Gestió Fiscal i Tributària. Tel Juan Carlos. Despacho especializado en procesal, civil, mercantil y familia, ofrece colaborar en dichas materias. Contactar con Sr. Didac Carrillo Tel / dc-abogados.com Se ofrecen colaboraciones en materia de Derecho Penal, Laboral, Extranjería, Gestión de personal y RRHH. Mónica DIVERSOS Perito judicial inmobiliario. Tasaciones inmobiliarias urgentes, entrega inmediata, ratificación judicial. Fincas urbanas, rusticas y naves industriales. Tel Administrador de Fincas compra cartera de propiedad horizontal, comunidades de propietarios, y propiedad vertical. Tel Bufete Perera. Buscamos pisos en Barcelona en alquiler y venta. Clientes con excelentes referencias: jueces, registradores, fiscales, médicos, etc., con garantía de solvencia. Inf. Rosa Venc plaça de pàrking barri Gràcia, Massens/ San Salvador. Cotxe mitjà. Bon accés. Preu a convenir. Tel Local en venda o lloguer a L Hospitalet. 100 m2 aprox., en bon estat i molt a prop de metro Pubilla Casas. 400 euros mensuals. Oportunitat en venda. Tel DEMANDES DESPATX A COMPARTIR Buscamos despacho virtual en Arenys de Mar, 20 por abogado. Solo para domiciliar. Tel Advocat fiscalista busca advocat laboralista y/o graduat social per fer gestió de nòmines, assegurances socials, altes i baixes de contractes laborals. Tel

67 DEL 7 AL 20 DE FEBRER EL COL LEGI DE L ADVOCACIA DE BARCELONA AGRAEIX A LES SEGÜENTS ENTITATS LA SEVA PARTICIPACIÓ EN ELS ACTES DE SANT RAIMON DE PENYAFORT

68